Primeres impressions

Després d'un viatge de 17 hores (2 h. i 15 min. de vol València-Múnich, 5 h. d'espera a l'aeroport i 9 h. de vol Múnich Chicago), una bona dormida, unes quantes rises amb la gent i una visita als voltants de la zona on viuré durant els pròxims mesos, estic en condicions d'afirmar que aquest serà un gran any i una experiència inolvidable.

L'avió de Lufthansa és una passada i cadascú te la seva pròpia pantalla tàctil de TV, on pots triar entre vàries pel·lícules, documentals, sèries, videoclips i música. La primera pel·lícula que decideixo veure és "Confessions of a shopaholic" o algo així. Tinc la intenció de veure-la en castellà per no haver de pensar tant, però al final tot es queda en un intent frustat quan, després de mitja hora de peli en accent sudaca, no puc aguantar més i em veig obligada canviar a l'anglès. En alemany de moment encara no m'atreveixo, jaja. Durant les 9 hores de vol, veig unes 3 pelis més típiques americanes i algún capítol de "Mujeres Desesperadas".

Un cop a l'aeroport i després de passar tots els controls d'immigració, arriba el moment d'agafar un taxi i anar cap a l'hotel. Pujo al primer taxi que trobo i li dono la direcció al taxista. Em diu que no sap on és i que la direcció no surt al seu GPS, així que mentre anem en direcció al poble truca al seu germà perquè li busqui la direcció exacta a Internet (gràcies Google Maps!!). Durant el viatge, que dura uns 30 minuts, al taxista li dona temps a ensenyar-me fotos dels seus nens, parlar-me de la seva vida i ensenyar-me a dir 4 coses en hindú. Un trajecte realment interessant.

Cap allà les 20:30 arribo finalment a l'hotel. L'habitació és una passada, és com un apartament en miniatura. Té un llit de matrimoni, una zona amb sofàs, escriptori, cuina americana i un armari on pots entrar caminant. I és per a mi tot sola!!! Decideixo desfer una mica la maleta i a les 10 de la nit ja sóc al llit. Tantes hores de vol no hi ha qui les aguanti!

Aquí deixo alguna foto de l'hotel per donar-vos envidia.