L'art de regatejar

A mesura que passen els dies, vaig aconseguint nous objectius i cada cop la meva llista de coses per fer és més curta. L'últim tràmit que he dut a terme ha estat el de comprar-me un cotxe (de moment ens l'hem comprat a mitjes la meva companya de pis i jo).

El món dels dealers o venedors de cotxes de segona mà és tota una experiència. Estan gairebé tots concentrats a banda i banda d'una carretera llarga i interminable, i adornen els seus negocis amb ofertes d'escàndol (que després resulten no ser-ho tant), banderetes de colors i milers de globus, igual que a les pel·lícules. Arribem allà, surt el venedor (que sempre té pinta de garrulo-traficant), li expliquem què estem buscant i, casualitats de la vida, resulta que té el cotxe perfecte per a nosaltres que, sens dubte, ens ven com una meravella de cotxe a un preu molt asequible. Ens l'escoltem i el mirem amb poca confiança i, finalment, decidim passar del tema perquè no ho veiem gens clar. Així que decidim creuar la carretera i mirar als concessionaris de la Ford i de la Nissan que hi ha a l'altra banda. Només el fet de creuar ja és tota una odissea, ja que no hi ha cap semàfor ni pas de zebra (aquest país no està pensat per caminar). Les coses a aquesta banda de carretera són ben diferents, l'ambient ens inspira més confiança i els cotxes (una mica més cars) es veuen més de fiar. Després d'ensenyar-nos uns quants cotxes, ens decidim per un Ford Foucs del 2000 que sembla bastant en bon estat. Li demanem a un mecànic de confiança que vingui a donar-li un cop d'ull al cotxe per tenir una segona opinió. El mècànic, una bellísima persona que no ens cobra res per venir a veure el cotxe, ens diu que el cotxe està força bé i que ens el podem comprar sense problema. També ens diu que no ens el comprem per més de 4600 dólars, que sería el preu de venta habitual per un cotxe com aquest.

És en aquest moment quan arriba l'hora de negociar. El primer preu que ens donen és de 5000 dólars més impostos, és a dir, 5800 dólars en total. Què???????????????????? Ni parlar-ne!! No pensem gastar-nos tants diners ni bojes. Llavors, com que paguem en cash, ens diuen que ens ho rebaixen a 4800 dólars tot inclòs. Finalment, aconseguim que ens el venguin per 4500 dólars! La veritat és que per ser el primer cop que regatejo no està tant malament, no? Ja l'hem assegurat, així que ara ens podem moure per la zona amb més llibertat.

PD: Els cotxes automàtics són per a tontos. L'única cosa que has de fer és accelerar i frenar!!! És com si portessis un cotxe d'aquests dels autos de choque de les fires.