Chicago - an amazing city

Hola de nou!!

Ara feia bastant que no escrivia res, eh?? Bueno, diuen que el bo es fa esperar...

Ahir vaig anar a Chicago per segona vegada des que estic aquí. La primera vegada que vaig anar, només va ser per una tarde i ja vaig flipar. Vaig anar en la meva compi de pis i vam aprofitar per donar una volta pel Millenium Park i per anar a fer el xafarder al festival irlandés que es feia al Grant Park. Tots dos són dos parcs enormes que estan al centre de Chicago, un al costat de l'altre, i que arriven fins al Lake Michigan (que la veritat és que més que un llac sembla un mar, és enooooorme!). La sensació que tens quan vas per l'autopista i de cop veus com s'aixequen al fons centenars de rascacels, que sembla que fagin una competició per veure quin és més alt i quina estructura és més increible, és una passada. A mesura que vas arribant a Chicago amb el cotxe, els rascacels es van fent més i més grans fins que t'envolten, i de cop passes de ser al mig de zones verdes, casetes i parcs a estar envoltada d'enormes estructures de metall amb formes i acabats insospitats.

Si ja la setmana passada em vaig enamorar de la ciutat, ahir em va acabar de conquistar. Vam marxar de casa cap allà les 10 amb uns amics i no vam tornar fins les 10 de la nit, super mortes de tant caminar i amb mal de coll de mirar cap amunt tota l'estona. Pel matí, i després de trobar un aparcament que costava només 6 dólar (aquí pagues només la quota quan aparques i pots estar tot el dia), vam decidir anar a fer un tomb per la Milla Dorada, que ve a ser com la Cinquena Avinguda de Nova York. És un carrer llarguíssim ple de botigues de primera marca, hotels de luxe i els edificis d'oficines més importants (com el Chicago Tribune, la NBC o el centre de dansa de Fred Auster). Vam estar caminant per la Milla Dorada fins les 3 de la tarde o així, que va ser quan vam decidir anar a dinar a un restaurant espanyol, La Taverna Hispana. Allí vam aprofitar per menjar algunes tapes i paella, que la veritat és que estava prou decent, mentre miravem el partit del Barça per la tele (quina pallissa!!). El menjador del restaurant semblava un típic pati andalús, amb les parets envaldosades, balcons plens de flors i música de "tablao flamenco" de fondo. Així no m'estranya que els americans tan sols coneguin d'Espanya els toros, el flamenc i la paella!!

Quan vam acabar de dinar cap allà les 4 de la tarde, la gent començava a entrar al restaurant tota mudad per sopar i sortir de festa, jaja. Al sortir vam tornar caminant cap al centre de la ciutat i allí vam agafar un tranvía gratuit fins a Navy Pier, una zona super xula situada a l'antic embarcadero del llac, plena de terrasetes, una noria enorme, un tiovivo i amb molt d'ambient. Vam estar passejant per allí, vam estar una estona escoltant a un grup brasiler que animava la gent a ballar, vam al.lucinar amb les vistes de l'skyline de Chicago i després vam decidir pujar a la nòria per admirar la ciutat de nit, plena de llums i amb un aire diferent ple d'elegància. El trajecte amb nòria dura 7 minuts i les cabines estan protegides per vidreres de plàstic, suposo que perquè no et congelis de fred de cara a l'hivern. La nòria va super lenta però no para, així que has de pujar i baixar mentre està en funcionament. Tota una experiència, jaja. En acabar el nostre passeig pel port, vam decidir que ja era hora de tornar a casa, així que vam marxar xino-xano cap al cotxe (1 horeta de camí) i vam tornar cap al poble. Va ser un dia super productiu i molt ben aprofitat. Encara em queden moltíssimes coses per veure de Chicago, així que he decidit que a partir d'ara, quan tingui un cap de setmana lliure, marxaré a passar el dia a la ciutat per seguir descobrint les zones ocultes. Així quan vingueu a veure'm ja sabré on portar-vos i quins llocs recomanar-vos, jaja.

Avui diumenge la cosa està més tranquileta. De moment aquest matí m'ha tocat treballar una mica per preparar-me la classe per demà, encara que aquesta tarde marxaré un ratet a fer una volta per West Dundee (el poble on visc), que són festes locals i es veu que hi ha paradetes d'artesans i tot això.

Us deixo un enllaç a les fotos que tinc de Chicago perquè veigueu el que us perdeu si no veniu a veure'm jaja. Espero que tot us vagi genial i, ja sabeu, no deixeu de comentar!! Fa molta il.lusió rebre notícies vostres.

Besitos.
Chicago