Sé que fa gairebé un mes que no escric res, però és que no tinc gaire temps la veritat. Aquí ara tothom està mig estressat pels exàmens locals i estatals que han de fer els xiquets en menys de dos mesos. La supervivència i els diners de les escoles per al curs vinent depenen d'aquest exàmens, així que no m'estranya que tothom s'agobie. Si no aproven l'exàmen un nombre determinat d'alumnes, les escoles passen a forma part d'una espècie de llista negra i tenen 5 anys per sortir-ne abans que l'estat prengui mesures. Si durant els dos primers anys no mostren millores i no superen els exàmens, foten al càrrer als especialistes en llengua i mates que hi ha al cole; si continuen igual al tercer any, a qui foten al carrer és al director/a; i si en 5 anys, no hi ha cap millora, tanqune l'escola, foten fora a tothom i la tornen a obrir en un nom nou i en un personal totalment renovat. Fort, eh?? I més tenint en compte que a la meva escola el 75% dels estudiants són hispans i una part important d'aquests exàmens és la de lectura i escriptura en anglès!!! ës per això que l'escola ja fa dos anys que està en la llista negra i la directora està en plan obsesiu per veure que fem a classe per preparar els xiquets per a l'exàmen. No para de convocar reunions, i cursets, i quedades, i debats, ... per parlar sobre el tema, quan la veritat és que ja se sap que els xiquets no passaran l'exàmen, al menys els meus. Com se suposa que han de passar un exàmen de lectura en anglès uns xiquets que a estes altures del curs estàn a un nivell de lectura de principis de 3º grau??? (jo ensenyo 4º grau). I això que han millorat molt, eh?? La majoria estaven a un nivell de 2º grau quan va començar l'escola. I és que aquí el que falla, segons la meva opinió, no són els esforços de la directora o dels profes sinó el programa bilingüe, que se suposa que està pensat per ajudar als xiquets hispans a integrar-se en la cultura americana i en la llengua anglesa, però que el que fa és marginar-los i no permetre que aprenguin a la mateixa velocitat que els xiquets americans. Però bueno... tampoc aniré escampant la meva opinió per tot arreu perquè sinó em quedaria sense feina, jajaja.
La setmana passada els xiquets van fer la primera part d'un exàmen que es diu ACCESS i que serveix per mirar el nivell d'anglès dels alumnes. L'exàmen consisteix en una part d'escritura, on tenen 60 minuts per escriure dos texts curts i una redacció de 5 pàrrafs (flipats!!); una part de comprensió oral, on han d'escoltar a la profe llegir uns textos i han de respondre unes preguntes sobre el que escolten, i on la majoria dels textos parlen de coses relacionades en les matemàtiques i les ciències (no entenc quina relació té això en el nivell d'anglès que puguin tenir els crios); i una tercera part de lectura, on tenen 45 minuts per llegir 10 textos en anglès sobre mates i ciències i contestar unes preguntes. Se suposa que els resultat d'aquest test diran el nivell d'anglès dels estudiants per, així, poder decidir de cara a l'any que ve si segueixen al programa bilingüe o si els poden passar a una classe regular, com diuen aquí a les classes de crios americans. Dilluns toca fer l'última part del test, l'oral, i em tocarà està tot el dia fent tests als crios d'un en un i fent-los preguntes sobre uns dibuixos. Se suposa que en funció de quantes paraules tècniques diguin (relacionades en mates o ciències), sabré el nivell oral d'anglès que tenen!!! I jo em pregunto, en aquest tipus de test el que volen medir de veritat és el nivell d'anglès o el coneixement de mates i ciències que tenen els estudiants??? Perqué molts xiquets tenen un nivell d'anglès super bo, però no tenen n'idea de mates o de ciències... No res, una altra manera d'aconseguir que estos crios continuen marginats dins el programa bilingüe! Per a que desprès diguen que l'educació americana és tant bona...
Ahh!!! I el test serà una merda, però jo ara he de deixar per escrit tot el que vull fr dilluns a classe per a la substituta que tindré. Només espero que no sigui molt inepta, la veritat. Ja us contaré.
Besitos a tots.
jo, qué chungo todo...
ResponEliminacómo fue, Eva? ya nos cuentas...
un besito!
Carai amb el sistema americà, no s'estan per hòsties, eh? Al final tindrà raó el Laporta i no "estaremos tan mal"!! xD
ResponEliminaCuida't, un petó!
bueno, pues al final la cosa fue bastante bien. Los que esperaba que no hablaraian casi nada, hablaron en inglés más de lo esperado. Y los que suponia que hablarian más, no hablaron tanto, jaja. Pero bien... ahora a otra cosa mariposa.
ResponElimina