Chicago Blackhawks

Ahir a la tarda vaig anar amb uns quants profes espanyols a veure els Chicago Blakhawks, l'equip de hockey sobre gel de Chicago, que jugava contra el Phoenix. La veritat és que no tinc massa idea de hockey, per no dir gens, però em feia il.lusió anar a veure un partit i viure l'ambient de primera mà.

Quan vam arribar a l'estadi feia un fred que pelava, i el primer dubte que teniem era com s'ho farien per convertir una pista de bàsquet amb una pista de gel. S'ha de tenir en compte que els Blackhawks juguen al mateig estadi on juguen els Chicago Bulls de bàsquet. I no tan sols al mateix estadi, sinó a la mateixa pista!!!! Jo no sé com s'ho fan, però ahir quan vam entrar ningú no hagués dit que allò era una pista de l'NBA. Aquí el hockey és un esport molt seguit i l'estadi estava ple. No cabia ni una ànima!! Increíble. L'ambient era una passada. No paraven de posar música pels altaveus i càntics que tots els seguidors seguien al peu de la lletra. Era molt curiós veure a molts vestits amb tratje i corbata (segur que sortien de treballar), i la camiseta dels Hawks damunt. Ah!!! i no faltaven els gost enormes plens de cervessa. Durant el partit, estavem molt a prop d'una barra i, cada cop que feien una pausa (unes 4 o 5 durant els 20 minuts que durava cada part), molts aprofitaven per anar a buscar una birra. Abans de començar la tercera part, ja hi havia molts seguidors que no podien ni trovar el seu lloc. Mare meva, com beuen!!!!!

Una de les coses que més em va impactar, va ser la passió amb la que els americans senten el seu país. Abans de començar el partit va sortir un senyor, que debia ser famós, a cantar l'himne. Tothom es va posar de peu amb la mà al cor i va començar a cantar l'himne "a pleno pulmón". Mentre estava allí de peu, mirant a banda i banda, podia sentir l'estadi bibrar als meus peus. ns minuts més cantant i m'allisto a l'exèrcit, jajaja!!!! Des´prés d'això entenc aquest fanatisme pro-america, i és que no m'estranaya gens, sobretot tenint en compte que tota aquesta gent porta desde els 4 o 5 anys adorant l'himne i jurant la bandera tots els matins.

Un altre dels dubtes que voliem resoldre era el de les animadores. Tots sabem que al bàsquet hi ha animadores que surten a entretenir la gent a la mitja part, però, i al hockey???? Pues... més o menys. A les pauses sortien tres xiques vestides d'animadores que, en comptes de pompons, portaven una pala per treure el gel, i es dedicaven a patinar per la pista fent veure que treien el gel i la limpiaven abans que sortissin els jugadors. Encara que detràs d'elles, sortien 3 o 4 xics que eren els que de veritat limpiaven, claro.

També voliem saber si els espectadors eren tan cafres com sortia per la tele i si els jugadors es pegaven tantes hòsties. Els espectadors estan fatal. Una de les coses que més em va cridar l'atenció era com esperaven tots que els enfoqués la càmera i sortissin per la pantalla del marcador durant les pauses. Sens dubte el més autèntic, un home que es va posar a ballar una polca al mig d'un dels pasillos de les grades. Mare mevaaaaa!!!!!!!!!!!! I els jugadors si que es peguen de fort, si. Feia mal i tot sentir el soroll dels cops que es pegaven cada vegada que s'estampaven contra els plàstics dels laterals. Encara que no es van arribar a pegar de fort, com surt per la tele.

El partit en si es va posar emocionant al final. Els dos equips van acabar els tres temps empatas 1-1, així que es va haver de jugar una pròrroga de 5 minuts, després de la qual van acabar ananat als penals. Per desgràcia, van perdre els Blackhawks. I és que es veu que al hockey, no valen els empats.

Molts besets.