Taxes

Fa unes dues setmanes que ha començat el període per calcular les "taxes" de l'any 2009 o per fer, com ho coneixem nosaltres, la declaració de la renta.

Des que vaig arribar als EUA que guardo tots els tiquets de compra. Es veu que en aquest país et desgrava gairebé tot, desde roba i calçat fins a ordinadors, mòbil o Internet, sempre i quant ho puguis declarar com una despesa relacionada amb la feina. La veritat és que no feia falta guardar tots els tiquets, ja que quan vaig trucar al gestor per demanar hora em va dir que només li havia de dur el passaport i una nòmina, així que tot l'esforç que havia fet durant tots aquests mesos per no perdre els tiquets de compra no ha servit per res. Tooot a la basura!!!!!! L'oficina on vam anar a fer la declaració semblava més aviat un puticlub que una oficina seria. Estava en un barri a les afores de Chicago i tenia un cartell lluminós a l'entrada al que li faltaven unes quantes llums. Si no fos perquè ens el van recomanar, no hagués anata allí en la vida. A la recepció, mig fosca i en les parets brutes, només hi havia un mostrador i un home mexicà (el recepcionista) que no semblava enterar-se de gaire, la veritat. Al poc, va sortir la xica que ens faria la declaració i em va fer passar dins. L'oficina es dividia en 4 o 5 taules separades per biombos cutres. Vaig sentar-me en una de les taules i la xica em va demanar que li començés a dir totes les despeses que havia tingut des que havia arribat aquí, i també les que havia tingut a Espanya durant tot el procés de selecció. Jo claro li anava dient sobre la marxa i una mica a ull i tirant cap amunt. En ningún moment me va demanar cap tiquet o justificant dels gastos, així que...

Després d'uns 20 minuts emplenant formularis em va dir que la cosa m'havia sortit positiva. Al final em tornaran casi 2,000 dólars!!!!!!!!!!!!!!!! Em va donar els dos sobres que havia de portar a correus i enviar, i una factura de 80 dólars, que es convertien en 85 si decidies pagar en tarjeta!!

L'experiència va ser digna de viure, la veritat. I ja que estavem a Chicago vam aprofitar per fer una volta pel barri i vam trobar una botiga super fashion on tot estava d'oferta. Al final vaig sortir d'allí en unes ulleres de sol rodones, rosa i gegants de només 11 dólars!!!!!!!!! Ara vaig al cole "divina de la muerte", jaja.