dissabte, d’abril 24, 2010

Chicago Cubs

El diumenge passat vaig anar en uns amics a veure un partir dels Chicago Cubs, un dels dos equips més importants de beisbol de Chicago. Fa tan sols una setmana que ha començat la temporada de beisbol, així que vam pensar que seria un bon moment per anar abans que les entrades es posin més cares. Lo partit començava a la 1.20 de la tarde, així que vam marxar de casa a les 11 més o menys per tenir temps de trobar el camp i aparcar el cotxe. Quan vam arribar a la zona hi havia un munt de gent pel carrer en cartells de "pàrquing aquí". Primer vam pensar en trobar un pàrquing de veritat, perqué això d'aparcar detràs d'un callejón no ens semblava massa de fiar. Però al arribar prop del camp ens vam adonar que els únics pàrquins que hi havia eren callejons, així que vam decidir entrar a un. Un senyor ens va guiar hasta el puesto on podiem deixar el cotxe i ens va dir que s'havia de quedar les claus per moure el cotxe en cas que algú vulgués entrar o sortir. Al final hi vam deixar les claus sense saber si al tornar el cotxe seguiria allí o no, jaja.

Els voltants de l'estadi estaven plens de gent amb la camiseta blava dels Cubs. Molts portaven gorres, banderes, bufandes, mantes, ... Dins estava tot també ple de gent, teles i cartells de jugadors, la majoria penjats del sostre. En entrar a l'estadi ens vam adonar que faria més fred del que ens pensavem, ja que fora feia sol i vent, però dins sense el sol només feia vent, i un vent super gelat. Damunt els nostres assientos estaven a una zona sense sol, així que durant el partit ens va tocar passar una mica de fred. Dels 5 que anavem, la que sabia més de beisbol era jo, així que ja us podeu imaginar quina idea debien tenir els altres perquè jo l'únic que se de beisbol és el que vaig llegir a la Wikipedia dos dies abans d'anar al partit, que per cert està super liat, i sinó comprove-ho vatros mateixos, jaja.

Després d'una hora de partit vaig començar a entendre la cosa, que al final no te més secret que batejar la pilota i aconseguir correr les 4 bases sense que t'eliminen. Es fan 9 canvis de camp, és a dir, 9 vegades bateja un equip i 9 un alre. Al final de les 9 parts, l'equip que hagi aconseguit correr les bases més vegades guanya. Lo pitjor del beisbol és que no es pot empatar mai, així que com els dos equips van arribar al novè temps en 3 punts van tenir que jugar-ne un parell més, fins que al final van desempaar i els Cubs van acabar perdent. El partit va durar 3 hores!!!!!!!!!!!

Una de les coses més curioses va ser l'afició. Aquí tothom viu el besibol en molta intensitat i el camp estava ple del tot, i això que era bastant gran, eh?? Durant tot el game no van parar de passar venedors ambulants, que si cerveses, coca-coles, cacauets, frankfurts, ... Si fins i tot passava un fotografo, que si volies et feia una foto i te la venia "por el módico precio de 15 dólares". Si claro!!!!!!!!!! Per este preu ja mos vam fer natros les fotos, jaja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada