Tornado and Lock down drill

Aquesta setmana ha estat una setmana de simulacres. Dilluns estava a classe i de cop va començar a sonar una alarma super rara. Era com un piiiiip-piiip super fort. Primer em vaig quedar com bloquejada sense saber ben bé que passava o que havia de fer. Tots els xiquets se'm van quedar mirant com preguntant: "que fem??", així que en uns segongs em va tocar reaccionar. El problema era que es fan simulacres per tantes coses que no sabia a quin exactament corresponia l'alarma, jaja. Al final vaig optar per l'opció més senzilla, és a dir, asomar-me al passadís a veure que feia la profe d'enfrente i copiar-la. Vaig veure que ella estava posant als xiquets en fila, així que jo vaig fer el mateix. Després els va treure al passadís, així que jo detràs. De cop em vaig inspirar i vaig arribar a la conclusió que debia ser un simulacre de tornado, així que vaig posar a tots els críos sentats al pasillo de cara a la paret, en les cames creuades i el cap baixat. Tot el cole es va quedar en silenci, en tots els xiquets al passillo en esta posició tan rara. Mentre esperàvem a que diguessin que s'havia acabat el simulacre vaig mirar cap als críos i llavors me'n vaig donar compte que havia començat el bon temps, perquè a la meitat dels críos se'ls veia mig cul o tota la roba interior, jaja.

Avui em fet el segon simulacre de la setmana, aquesta vegada ha estat un "LOCK DOWN DRILL", que se sol fer quan hi ha algún perill pels voltants de l'escola, com un robatori, algún xungo al que persegueix la poli o alguna cosa així. T'enteres de que hi ha un simulacre perquè de cop diuen per megafonia "profes i personal, simulacre de tancada". I llavors has de fer que els críos s'asenten al terra contra la paret on hi ha la porta d'entrada a classe, en les llums apagades i tots ben calladets. Així si a algú se li passa pel cap entrar al cole en una pistola, se pensen que no hi ha ningú a classe. Que jo me pregunto, i que passa si el dolent està pel carrer i s'asoma a alguna de les finestres??? Però bueno, coses americanes. Ens em estat tots callats mirant-mos les cares durant uns 10 minuts, fins que han dit per megafonia que tot estava bé i podiem tornar a treballar. Clarooooooooo, com si fos tan fàcil que després d'aixó 19 xiquets de 9 anys se tornen a concentrar com si res. Hem tingut que estar com uns altres 10 minuts parlant sobre els simulacres i perquè es fan fins que s'han quedat tranquils.

I així ha passat un altre dia i ja em arribat a dijous... Que vagi bé el que queda de setmana!!!

Besitos