Hola!!
Bueno lo fred ja ha arribat. Aquesta setmana passada ha sigut d'escàndol!! Dilluns va començar a nevar i no va parar fins dimecres, i dijous feia solet peròe stavem a -16 graus!!!!!!!!! No es podia estar pel carrer més de 5 minuts seguits. De locos, vamos!
Queda ja només una setmana i algún dia per tornar a ser per terres catalanes, i la veritat és que després d'uns quants mesos per aquí ja començo a tindre ganes d'estar per caseta i dormir al meu llitet. Al menos aquesta setmana han vingut de visita Dolors i Javi, i així estic més distreta. Fa molta gràcia vore els comentaris que fan a les costums americanes i el curiòs que troben moltes coses a les que jo ja m'he adaptat i ja no faig ni cas. M'han recordat els primers dies d'estar per aquí i les novetats que ara ja s'han convertit en rutina.
Estes dos últimes setmanes son dies de festes de Nadal, soparillos i felicitacions. Divendres vam tenir el sopar de Nadal del cole en tots els altres profes. Vam anar a una pizzeria on hi havia barra lliure de pizzes durant dos hores. Era impressionant veure com no paraven de sortir pizzes una detràs de l'altra. Mare meva!!!!!!!! Dimarts per la tarde és la festa de Nadal al cole en los xiquets. Després de classes fan com una espècie de trobada en tots los pares i families. Se veu que hi haurà jocs, manualitats, gent cantant villancicos, pica-pica i tot lo rotllo. Ja vorem com va la cosa i en que acaba tot això. Porten més de dos setmanes preparant-ho!!
Lo dijous després del cole fan una altra festeta que es diu "Blue Elephant" i pel que m'han explicat ve a ser com una espècie d'amic invisible a l'americana. La cosa consisteix en porta un pingo que tingues per casa (com més inútil millor) i posar-lo al mig d'una taula amb tots els altres pingos. Després cadascú n'agafa un que no és el seu i se l'emporta de regal. Quines americanades!!
Aquí us deixo algunes fotos d'aquests dies per Chicago en Lolo i també les fotos que us havia dit d'Acció de Gràcies i el viatge a Wisconsin.
Besitos a tots.
Wisconsin
Thanksgiving
Chicago en Lolo
diumenge, de desembre 13, 2009
divendres, de desembre 04, 2009
Let it snow, let it snow, let it snow
Primer que res, la festa de Thanksgiving o Acció de Gràcies va anar molt bé. Vam posar el pavo al forn, després de punxar-lo en una xeringilla plena d'un liquid que encara no sabem exactament que era, cap allà les 4 de la tarde i a les 11.30 de la nit ja estava fet!!! El millor va ser obrir-li i treure de dins unes bossetes en les tripes i tot això. Després el vam posar dins una safata d'alumini gegant i, com no teniem ni idea del següent pas, vam passar al mètode YouTube, és a dir, a buscar un vídeo amb una recepta i intentar seguir-lo. La cosa fa funcionar prou bé i encara que el pavo es va quedar gairebé tot per menjar (quan es va acabar de fer ja estavem per les copes i el postre, jaja), va sortir bo i tot. Quan pugue ja posaré algunes fotos per a que vegeu com va quedar i la bona pinta que tenia, jaja.
El viatge en cotxe per Door County, una zona de Wisconsin a 5 hores d'on visc i rodejada pel Llac Michigan, va ser perfecte. Ens va fer molt bon temps i el paissatge de la zona era preciós. A més, ens va servir per desconectar i tornar més descansades.
Després de la parada, ja fa una setmana que tornem a estar en marxa. I només queden 2 setmanes per començar vacances de Nadal!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquí ja se començar a notar l'esperit nadalenc per totes bandes i també les ganes de tornar a casa a vore la family. Per cert, ahir ja va començar a nevar!!!!!!!!!!!!!!!!! Este matí quan ens hem despertat estava tot inundat de neu. Això si, les carreterres estaven limpíssimes!! Sal i sal per totes bandes. I això que sortim de casa a les 6.30 del matí, eh?? Bueno, pos des que ha començat a nevar que no superem els 1 o 2 graus com a màxim. De fet, ara mateix estem a -4!! Fa un fred que pela, al que m'hauré de començar a acostumar.
Continuarà...
El viatge en cotxe per Door County, una zona de Wisconsin a 5 hores d'on visc i rodejada pel Llac Michigan, va ser perfecte. Ens va fer molt bon temps i el paissatge de la zona era preciós. A més, ens va servir per desconectar i tornar més descansades.
Després de la parada, ja fa una setmana que tornem a estar en marxa. I només queden 2 setmanes per començar vacances de Nadal!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquí ja se començar a notar l'esperit nadalenc per totes bandes i també les ganes de tornar a casa a vore la family. Per cert, ahir ja va començar a nevar!!!!!!!!!!!!!!!!! Este matí quan ens hem despertat estava tot inundat de neu. Això si, les carreterres estaven limpíssimes!! Sal i sal per totes bandes. I això que sortim de casa a les 6.30 del matí, eh?? Bueno, pos des que ha començat a nevar que no superem els 1 o 2 graus com a màxim. De fet, ara mateix estem a -4!! Fa un fred que pela, al que m'hauré de començar a acostumar.
Continuarà...
diumenge, de novembre 08, 2009
Halloween i Thanksgiving
Se que fa la vida que no escric i que la festa de Halloween va ser fa dos setmanes, però és que entre una cosa i l'altra no he tingut temps ni per respirar, haha. Així que us faig ara un breu resum de Halloween i tot el que envolta.
Per començar, les cases i els jardins i les botigues ja estaven decorades gairebé un mes abans de Halloween. Al dia següent, quan ja havia passat la festa als supers no quedava ni rastre de carabasses, disfresses ni caramels. Tot havia desaparegut com per art de màgia. El divendres abans de Halloween tots els profes del cole van decidir que aniriem vestits de taronja i negre, així que ja em veieu el dijous a les 7 de la tarde buscant desesperadament una camiseta taronja!! Al final en vaig trobar una perfecta, amb aranyes i telaranyes i lletres terrorrífiques. Divndres pel cole tothom anava de taronja i negre, alguns molt currats per cert. Dissabte era la nit de Halloween. Durant tota la tarde no van parar de vindre xiquets disfressats trucant a la porta i demanant caramels: "Treak or treat?". Pobrets!!! Se'ns va oblidar comprar-ne, així que marxaven en les mans buides. Falta de costum, jaja. Pel carrer la gent anava disfressada i fins i tot pel super!!! Molt curiós. A la nit vaig anar a la festa d'un profe del cole, que m'havia convidat. Vaig anar en la meva compi de pis. En un moment ens vam comprar unes mitges de ratlles taronja i lila, unes pestanyes falses amb brillantina, maquillatge negre,...i au! un disfraç de bruixa!! Vam arribar a la festa (després de 40 minuts de cotxe, al poble del costat) i tot estava decorat amb telaranyes, ulls, murcielagos, etc. Quan obries la porta de casa se sentia un crit, quin susto la primera vegada!! A la festa tots anaven disfressats, pero gairebé ningú de res que fes por. Les xiques semblava que fessin una competició a vore quina ensenyava més. Hi havia una animadora, una enfermera, una policia, una cleopatra, un àngel, ... i totes ensenyant cul i tetes eh?? i super repretades!!! No sé... em va semblar una mica raro, la veritat. La festa va estar bastant bé i la gent era prou simpàtica. Després d'un rato per allí, vam marxar de tornada a casa. El primer Halloween a la americana s'havia acabat.
Ara toca preparar-se per a Acció de Gràcies. Una altra festa super típica, que coneixem per les pel.lícules, en que les families es reuneixen i menjen un pavo gegant relleno de no sé que. Lo sopar de Thanksgiving se fa el dimecres per la nit, així que natros com que no tenim familia per aqui em decidit juntar-nos en los altres profes espanyols i fer el nostre Acció de Gràcies particular, així que aquesta tarde mateix anem al super a comprar el super pavo, que cuinarem seguint una recepta d'Internet, haha. Quan torne de les vacances, prometo entrar i explicar-vos com acaba la cosa. També penjaré fotos de Halloween i del viatge de 4 dies pel Lago Michican.
Espero que tot vagi molt bé per terres catalanes. Besets a tots.
Per començar, les cases i els jardins i les botigues ja estaven decorades gairebé un mes abans de Halloween. Al dia següent, quan ja havia passat la festa als supers no quedava ni rastre de carabasses, disfresses ni caramels. Tot havia desaparegut com per art de màgia. El divendres abans de Halloween tots els profes del cole van decidir que aniriem vestits de taronja i negre, així que ja em veieu el dijous a les 7 de la tarde buscant desesperadament una camiseta taronja!! Al final en vaig trobar una perfecta, amb aranyes i telaranyes i lletres terrorrífiques. Divndres pel cole tothom anava de taronja i negre, alguns molt currats per cert. Dissabte era la nit de Halloween. Durant tota la tarde no van parar de vindre xiquets disfressats trucant a la porta i demanant caramels: "Treak or treat?". Pobrets!!! Se'ns va oblidar comprar-ne, així que marxaven en les mans buides. Falta de costum, jaja. Pel carrer la gent anava disfressada i fins i tot pel super!!! Molt curiós. A la nit vaig anar a la festa d'un profe del cole, que m'havia convidat. Vaig anar en la meva compi de pis. En un moment ens vam comprar unes mitges de ratlles taronja i lila, unes pestanyes falses amb brillantina, maquillatge negre,...i au! un disfraç de bruixa!! Vam arribar a la festa (després de 40 minuts de cotxe, al poble del costat) i tot estava decorat amb telaranyes, ulls, murcielagos, etc. Quan obries la porta de casa se sentia un crit, quin susto la primera vegada!! A la festa tots anaven disfressats, pero gairebé ningú de res que fes por. Les xiques semblava que fessin una competició a vore quina ensenyava més. Hi havia una animadora, una enfermera, una policia, una cleopatra, un àngel, ... i totes ensenyant cul i tetes eh?? i super repretades!!! No sé... em va semblar una mica raro, la veritat. La festa va estar bastant bé i la gent era prou simpàtica. Després d'un rato per allí, vam marxar de tornada a casa. El primer Halloween a la americana s'havia acabat.
Ara toca preparar-se per a Acció de Gràcies. Una altra festa super típica, que coneixem per les pel.lícules, en que les families es reuneixen i menjen un pavo gegant relleno de no sé que. Lo sopar de Thanksgiving se fa el dimecres per la nit, així que natros com que no tenim familia per aqui em decidit juntar-nos en los altres profes espanyols i fer el nostre Acció de Gràcies particular, així que aquesta tarde mateix anem al super a comprar el super pavo, que cuinarem seguint una recepta d'Internet, haha. Quan torne de les vacances, prometo entrar i explicar-vos com acaba la cosa. També penjaré fotos de Halloween i del viatge de 4 dies pel Lago Michican.
Espero que tot vagi molt bé per terres catalanes. Besets a tots.
dissabte, d’octubre 17, 2009
Observation
Aquí tots els profes que fa 4 anys o menys que treballen per al districte han de passar 3 observacions durant el curs acadèmic. Durant les observacions ve la "principal" o directora a veure com fas una classe durant 30-40 minuts, i en cadascuna es fixa en una cosa diferent. Dilluns després de dinar (o "lonche" com diuen els hispano-americans) tinc la primera observació. Aquesta primera vegada es fixarà en el "classroom managment", és a dir, en com em relaciono amb els estudiants, la disciplina que imposo, l'entorn de classe, el tracte dels estudiants cap a mi, etc. Divendres vaig tenir la pre-observació, una reunió de 30 minuts amb la directora on li vaig explicar què faria durant l'observació, com esperava que es comportessin els alumnes, si volia que ella es fixés en alguna cosa en concret, ...
La cosa va anar bastant bé. La directora és molt simpàtica i em va donar alguns consells de coses que podia cambiar o modificar una mica, perquè ella pensava que eren massa dificils per als alumnes. Dilluns em vindrà a observar durant el "reading" (lectura), un bloc de 100 minuts al dia on només tinc a 9 alumnes. Som 5 classes de quart i ens em distribuit als alumnes segons el seu nivell per a poder treballar millor. Jo només en tinc 9, però són els que tenen el nivell més baix. Només cal dir que estem treballant amb llibres de segon. Dos cursos menys!!! És que aquí això de repetir no existeix, i claro els xiquets van passant de curs i cada vegada saben menys.
Això és el país de les contradiccions. El sistema educatiu està molt ben pensat i els profes curren moltíssim, però el nivell d'ensenyament és molt baix i en comptes de fer crèixer als críos fa que s'estanquin. Aquí per a no frustar als alumnes, per exemple, se'ls donen llibres de lectura d'un o dos nivells més baix que el seu perquè els puguin entendre bé. En comptes de donar-los un nivell més perquè puguin aprendre i pujar de nivell.
La cosa va anar bastant bé. La directora és molt simpàtica i em va donar alguns consells de coses que podia cambiar o modificar una mica, perquè ella pensava que eren massa dificils per als alumnes. Dilluns em vindrà a observar durant el "reading" (lectura), un bloc de 100 minuts al dia on només tinc a 9 alumnes. Som 5 classes de quart i ens em distribuit als alumnes segons el seu nivell per a poder treballar millor. Jo només en tinc 9, però són els que tenen el nivell més baix. Només cal dir que estem treballant amb llibres de segon. Dos cursos menys!!! És que aquí això de repetir no existeix, i claro els xiquets van passant de curs i cada vegada saben menys.
Això és el país de les contradiccions. El sistema educatiu està molt ben pensat i els profes curren moltíssim, però el nivell d'ensenyament és molt baix i en comptes de fer crèixer als críos fa que s'estanquin. Aquí per a no frustar als alumnes, per exemple, se'ls donen llibres de lectura d'un o dos nivells més baix que el seu perquè els puguin entendre bé. En comptes de donar-los un nivell més perquè puguin aprendre i pujar de nivell.
dilluns, d’octubre 12, 2009
Galena i Milwakee
Aquest cap de setmana hem tingut pont per celebrar el Columbus Day, també conegut com el dia que Colón va arribar a Amèrica. Així que aprofitant que teniem tres dies de festa, hem decidit agafar el cotxe i sortir de la zona per conèixer nous mons.
Ahir diumenge vaig marxar amb una altra profe canaria cap a Galena, un poblet medieval molt guapet que queda a unes dos hores i quart d'aquí. Vam marxar cap allà les 10 i amb la calma vam agafar carretera i manta. El viatge cap al poble va ser molt xulo. Tot el trajecte va ser per carreteres llargues i interminables típiques de les pel.lícules, rodejades de camps enormes de panís, granjes i graners. A més a més, aquí les 4 estacions estan ben diferenciades i ara es poden apreciar els colors marrons, vermells i verds de la tardor allà on vagis. A mitant camí vam decidir parar a un bar de carretera que ens vam trobar. Era un típic bar d'estos de poble, on la gent es coneix de tota la vida i no passa mai res de nou. Així que tothom se'ns va quedar mirant quan vam creuar la porta, segur que pensant si ens haviem perdut o algo. Després de la paradeta vam continuar el viatge i al cap d'una horeta erem ja a Galena. El poble és encantador. Vam veure la casa del president Grant i vam coincidir amb una fira de productes artesanals amb música en directe per animar el cotarro. També vam aprofitar per pegar una volteta pel carrer principal (i casi que únic), ple de botigues de tot tipus a banda i banda, i amb decoració de Halloween aquí i allà. Feia un fred que pelava, però va valdre la pena. Aquí teniu algunes fotillos per fer-vos envidia: Galena.
Avui també teniem festa, així que he marxat amb alguns profes a Milwakee, la capital de l'estat de Wisconsin, veí de Illinois, i que està només a dos horetes d'aquí. Voliem anar a veure el museu de Calatraba, però quan hem arribat estava tancat. Així que només l'hem pogut veure per fora. També hem aprofitat per pegar una volta pel passeig que hi ha al costat del llac i admirar les vistes espectaculars. Després hem optat per anar a dinar a un restaurant que hi havia prop del museu Harley Davidson, tot decorat amb motius Harley-Davidson i peces originals de les motos. Milwakee és la ciutat on hi ha la fàbrica oficial de Harleys, així que està plena de motos d'estes. El mseu també estava tancat, claro (tots els museus tanquen els dilluns), així que ens hem conformat en passar-nos per la botiga a veure que trobàvem. Al final he comprat unes fitxes de casino de la marca Harley-Davidson, unes púes de guitarra i un llavero súper xulo. Para muestra un botón: Milwakee.
Després de l'intens cap de setmana torno a ser a casa. Són les 19.44 i encara em queden coses per preparar per al dia de demà!! Així que millor tornar a la realitat i posar-me a fer algo productiu. Espero que tots esteu bé. Continuaré informant!! I espero els vostres comentaris
Ahir diumenge vaig marxar amb una altra profe canaria cap a Galena, un poblet medieval molt guapet que queda a unes dos hores i quart d'aquí. Vam marxar cap allà les 10 i amb la calma vam agafar carretera i manta. El viatge cap al poble va ser molt xulo. Tot el trajecte va ser per carreteres llargues i interminables típiques de les pel.lícules, rodejades de camps enormes de panís, granjes i graners. A més a més, aquí les 4 estacions estan ben diferenciades i ara es poden apreciar els colors marrons, vermells i verds de la tardor allà on vagis. A mitant camí vam decidir parar a un bar de carretera que ens vam trobar. Era un típic bar d'estos de poble, on la gent es coneix de tota la vida i no passa mai res de nou. Així que tothom se'ns va quedar mirant quan vam creuar la porta, segur que pensant si ens haviem perdut o algo. Després de la paradeta vam continuar el viatge i al cap d'una horeta erem ja a Galena. El poble és encantador. Vam veure la casa del president Grant i vam coincidir amb una fira de productes artesanals amb música en directe per animar el cotarro. També vam aprofitar per pegar una volteta pel carrer principal (i casi que únic), ple de botigues de tot tipus a banda i banda, i amb decoració de Halloween aquí i allà. Feia un fred que pelava, però va valdre la pena. Aquí teniu algunes fotillos per fer-vos envidia: Galena.
Avui també teniem festa, així que he marxat amb alguns profes a Milwakee, la capital de l'estat de Wisconsin, veí de Illinois, i que està només a dos horetes d'aquí. Voliem anar a veure el museu de Calatraba, però quan hem arribat estava tancat. Així que només l'hem pogut veure per fora. També hem aprofitat per pegar una volta pel passeig que hi ha al costat del llac i admirar les vistes espectaculars. Després hem optat per anar a dinar a un restaurant que hi havia prop del museu Harley Davidson, tot decorat amb motius Harley-Davidson i peces originals de les motos. Milwakee és la ciutat on hi ha la fàbrica oficial de Harleys, així que està plena de motos d'estes. El mseu també estava tancat, claro (tots els museus tanquen els dilluns), així que ens hem conformat en passar-nos per la botiga a veure que trobàvem. Al final he comprat unes fitxes de casino de la marca Harley-Davidson, unes púes de guitarra i un llavero súper xulo. Para muestra un botón: Milwakee.
Després de l'intens cap de setmana torno a ser a casa. Són les 19.44 i encara em queden coses per preparar per al dia de demà!! Així que millor tornar a la realitat i posar-me a fer algo productiu. Espero que tots esteu bé. Continuaré informant!! I espero els vostres comentaris
dissabte, de setembre 26, 2009
SubFolder i Picture Day
Aquesta setmana ha sigut la primera setmana des que sóc aquí que he hagut de preparar el SubFolder. Què és el SubFolder?? Bueno, pos com el seu nom indicia és una carpeta per al professor substitut. Aquí tots els professors estan obligats a fer-la i arxivar-la a l'oficina durant la primera setmana de curs. I, a més a més, s'ha d'anar actualitzant durant l'any, claro. Així quan et poses malalt o tens alguna reunió, com em va passar a mi, contracten un substitut i li entreguen la carpeta perquè pugui fer classe. Això de fer un SubFolder és un rotllo perquè, a part de posar-hi tota la informació de regles de classe, horaris, alumnes, etc. també hi has de posar detalladament tot el que el substitut a de fer durant el dia.
Divendres vaig tenir una reunió de Literacy (tot el relacionat amb la llengua) i, tot i que era al cole mateix, vaig haver de preparar el ditxós Folder per al profe substitut. Em pensava que seria més fàcil, però la veritat és que és una mica rotllo. Damunt de tota la feinada que dona preparar les classes del dia, ho has d'escriure tot pas per pas perquè el substitut (que deu ser mig tontet) no es perdi i sàpigue que fer. La veritat és que quan els vaig dir als alumnes que divendres tindrien un substitut perquè tenia una reunió, no s'ho van prendre massa bé. Es veu que els substituts no els agraden i em preferien a mi (yupiiiiiii).
La reunió va ser una mica avorrida. Interessant, però massa llarga i massa informació junta. A més, divendres va ser també el Picture Day. Un dia en que els alumnes i els profes es fan una foto (com si fos una foto de carnet) per posar després a l'orla de l'any. Es veu que a la primavera hi ha una altre Picture Day, però aquesta vegada de cos sencer. Tots els crios s'han posat super guapos, repeinados i tot això. Hasta hi havia una xiqueta de la classe del costat que anava vestida de princessa!! Si, si, en un vestit de color rosa (també se li pot dir disfressa) tipo Barbie princessa. Quina gràcia!!! I un xiquet portava un tratje de boda en americana i tot lo rotllo, només li faltava la corbata. El moment de la foto ha sigut super típic. Sentat aquí, posa el cos mirant cap allà però recorda que has de girar el cap i mirar cap aquí, i ara que no se t'oblidi baixar una mica la barbeta, ah i somriu naturalment!! Bueno, al menos tinc la sort de ser fotogènica, jajaja.
Després de la reunió, encara he tingut de tornar a classe i estar amb els alumnes durant la mitja hora de classe que els quedava. Quan m'han vist entrar per la porta ha sigut com si fes mesos que no em veiessin. Dos xiquetes han vingut a abraçar-me i tot, i al final del dia un altre xiquet a vingut a dir-me que era la millor profe de totes!! Són més monos! Al menos algo dec estar fent bé perqué els xiquets així m'ho demostren. Tots m'han dit que la substituta no els ha agradat perquè no els feia cas i només els dia que callessin i escoltesin. Mmmmmm... no sé si creure-me'ls. En lo parladors que són, segur que no li han degut fer ni cas a la pobra senyora.
Avui ja és dissabte i em aprofitat el dia per anar de compres i pegar una volteta pels voltants, a descobrir raconets nous i super xulos. Això si demà tocarà posar-se a treballar per prepara les classes de la setmana que ve, però sempre amb ganes claro!!
Besets a tots.
Divendres vaig tenir una reunió de Literacy (tot el relacionat amb la llengua) i, tot i que era al cole mateix, vaig haver de preparar el ditxós Folder per al profe substitut. Em pensava que seria més fàcil, però la veritat és que és una mica rotllo. Damunt de tota la feinada que dona preparar les classes del dia, ho has d'escriure tot pas per pas perquè el substitut (que deu ser mig tontet) no es perdi i sàpigue que fer. La veritat és que quan els vaig dir als alumnes que divendres tindrien un substitut perquè tenia una reunió, no s'ho van prendre massa bé. Es veu que els substituts no els agraden i em preferien a mi (yupiiiiiii).
La reunió va ser una mica avorrida. Interessant, però massa llarga i massa informació junta. A més, divendres va ser també el Picture Day. Un dia en que els alumnes i els profes es fan una foto (com si fos una foto de carnet) per posar després a l'orla de l'any. Es veu que a la primavera hi ha una altre Picture Day, però aquesta vegada de cos sencer. Tots els crios s'han posat super guapos, repeinados i tot això. Hasta hi havia una xiqueta de la classe del costat que anava vestida de princessa!! Si, si, en un vestit de color rosa (també se li pot dir disfressa) tipo Barbie princessa. Quina gràcia!!! I un xiquet portava un tratje de boda en americana i tot lo rotllo, només li faltava la corbata. El moment de la foto ha sigut super típic. Sentat aquí, posa el cos mirant cap allà però recorda que has de girar el cap i mirar cap aquí, i ara que no se t'oblidi baixar una mica la barbeta, ah i somriu naturalment!! Bueno, al menos tinc la sort de ser fotogènica, jajaja.
Després de la reunió, encara he tingut de tornar a classe i estar amb els alumnes durant la mitja hora de classe que els quedava. Quan m'han vist entrar per la porta ha sigut com si fes mesos que no em veiessin. Dos xiquetes han vingut a abraçar-me i tot, i al final del dia un altre xiquet a vingut a dir-me que era la millor profe de totes!! Són més monos! Al menos algo dec estar fent bé perqué els xiquets així m'ho demostren. Tots m'han dit que la substituta no els ha agradat perquè no els feia cas i només els dia que callessin i escoltesin. Mmmmmm... no sé si creure-me'ls. En lo parladors que són, segur que no li han degut fer ni cas a la pobra senyora.
Avui ja és dissabte i em aprofitat el dia per anar de compres i pegar una volteta pels voltants, a descobrir raconets nous i super xulos. Això si demà tocarà posar-se a treballar per prepara les classes de la setmana que ve, però sempre amb ganes claro!!
Besets a tots.
diumenge, de setembre 20, 2009
Chicago - an amazing city
Hola de nou!!
Ara feia bastant que no escrivia res, eh?? Bueno, diuen que el bo es fa esperar...
Ahir vaig anar a Chicago per segona vegada des que estic aquí. La primera vegada que vaig anar, només va ser per una tarde i ja vaig flipar. Vaig anar en la meva compi de pis i vam aprofitar per donar una volta pel Millenium Park i per anar a fer el xafarder al festival irlandés que es feia al Grant Park. Tots dos són dos parcs enormes que estan al centre de Chicago, un al costat de l'altre, i que arriven fins al Lake Michigan (que la veritat és que més que un llac sembla un mar, és enooooorme!). La sensació que tens quan vas per l'autopista i de cop veus com s'aixequen al fons centenars de rascacels, que sembla que fagin una competició per veure quin és més alt i quina estructura és més increible, és una passada. A mesura que vas arribant a Chicago amb el cotxe, els rascacels es van fent més i més grans fins que t'envolten, i de cop passes de ser al mig de zones verdes, casetes i parcs a estar envoltada d'enormes estructures de metall amb formes i acabats insospitats.
Si ja la setmana passada em vaig enamorar de la ciutat, ahir em va acabar de conquistar. Vam marxar de casa cap allà les 10 amb uns amics i no vam tornar fins les 10 de la nit, super mortes de tant caminar i amb mal de coll de mirar cap amunt tota l'estona. Pel matí, i després de trobar un aparcament que costava només 6 dólar (aquí pagues només la quota quan aparques i pots estar tot el dia), vam decidir anar a fer un tomb per la Milla Dorada, que ve a ser com la Cinquena Avinguda de Nova York. És un carrer llarguíssim ple de botigues de primera marca, hotels de luxe i els edificis d'oficines més importants (com el Chicago Tribune, la NBC o el centre de dansa de Fred Auster). Vam estar caminant per la Milla Dorada fins les 3 de la tarde o així, que va ser quan vam decidir anar a dinar a un restaurant espanyol, La Taverna Hispana. Allí vam aprofitar per menjar algunes tapes i paella, que la veritat és que estava prou decent, mentre miravem el partit del Barça per la tele (quina pallissa!!). El menjador del restaurant semblava un típic pati andalús, amb les parets envaldosades, balcons plens de flors i música de "tablao flamenco" de fondo. Així no m'estranya que els americans tan sols coneguin d'Espanya els toros, el flamenc i la paella!!
Quan vam acabar de dinar cap allà les 4 de la tarde, la gent començava a entrar al restaurant tota mudad per sopar i sortir de festa, jaja. Al sortir vam tornar caminant cap al centre de la ciutat i allí vam agafar un tranvía gratuit fins a Navy Pier, una zona super xula situada a l'antic embarcadero del llac, plena de terrasetes, una noria enorme, un tiovivo i amb molt d'ambient. Vam estar passejant per allí, vam estar una estona escoltant a un grup brasiler que animava la gent a ballar, vam al.lucinar amb les vistes de l'skyline de Chicago i després vam decidir pujar a la nòria per admirar la ciutat de nit, plena de llums i amb un aire diferent ple d'elegància. El trajecte amb nòria dura 7 minuts i les cabines estan protegides per vidreres de plàstic, suposo que perquè no et congelis de fred de cara a l'hivern. La nòria va super lenta però no para, així que has de pujar i baixar mentre està en funcionament. Tota una experiència, jaja. En acabar el nostre passeig pel port, vam decidir que ja era hora de tornar a casa, així que vam marxar xino-xano cap al cotxe (1 horeta de camí) i vam tornar cap al poble. Va ser un dia super productiu i molt ben aprofitat. Encara em queden moltíssimes coses per veure de Chicago, així que he decidit que a partir d'ara, quan tingui un cap de setmana lliure, marxaré a passar el dia a la ciutat per seguir descobrint les zones ocultes. Així quan vingueu a veure'm ja sabré on portar-vos i quins llocs recomanar-vos, jaja.
Avui diumenge la cosa està més tranquileta. De moment aquest matí m'ha tocat treballar una mica per preparar-me la classe per demà, encara que aquesta tarde marxaré un ratet a fer una volta per West Dundee (el poble on visc), que són festes locals i es veu que hi ha paradetes d'artesans i tot això.
Us deixo un enllaç a les fotos que tinc de Chicago perquè veigueu el que us perdeu si no veniu a veure'm jaja. Espero que tot us vagi genial i, ja sabeu, no deixeu de comentar!! Fa molta il.lusió rebre notícies vostres.
Besitos.
Chicago
Ara feia bastant que no escrivia res, eh?? Bueno, diuen que el bo es fa esperar...
Ahir vaig anar a Chicago per segona vegada des que estic aquí. La primera vegada que vaig anar, només va ser per una tarde i ja vaig flipar. Vaig anar en la meva compi de pis i vam aprofitar per donar una volta pel Millenium Park i per anar a fer el xafarder al festival irlandés que es feia al Grant Park. Tots dos són dos parcs enormes que estan al centre de Chicago, un al costat de l'altre, i que arriven fins al Lake Michigan (que la veritat és que més que un llac sembla un mar, és enooooorme!). La sensació que tens quan vas per l'autopista i de cop veus com s'aixequen al fons centenars de rascacels, que sembla que fagin una competició per veure quin és més alt i quina estructura és més increible, és una passada. A mesura que vas arribant a Chicago amb el cotxe, els rascacels es van fent més i més grans fins que t'envolten, i de cop passes de ser al mig de zones verdes, casetes i parcs a estar envoltada d'enormes estructures de metall amb formes i acabats insospitats.
Si ja la setmana passada em vaig enamorar de la ciutat, ahir em va acabar de conquistar. Vam marxar de casa cap allà les 10 amb uns amics i no vam tornar fins les 10 de la nit, super mortes de tant caminar i amb mal de coll de mirar cap amunt tota l'estona. Pel matí, i després de trobar un aparcament que costava només 6 dólar (aquí pagues només la quota quan aparques i pots estar tot el dia), vam decidir anar a fer un tomb per la Milla Dorada, que ve a ser com la Cinquena Avinguda de Nova York. És un carrer llarguíssim ple de botigues de primera marca, hotels de luxe i els edificis d'oficines més importants (com el Chicago Tribune, la NBC o el centre de dansa de Fred Auster). Vam estar caminant per la Milla Dorada fins les 3 de la tarde o així, que va ser quan vam decidir anar a dinar a un restaurant espanyol, La Taverna Hispana. Allí vam aprofitar per menjar algunes tapes i paella, que la veritat és que estava prou decent, mentre miravem el partit del Barça per la tele (quina pallissa!!). El menjador del restaurant semblava un típic pati andalús, amb les parets envaldosades, balcons plens de flors i música de "tablao flamenco" de fondo. Així no m'estranya que els americans tan sols coneguin d'Espanya els toros, el flamenc i la paella!!
Quan vam acabar de dinar cap allà les 4 de la tarde, la gent començava a entrar al restaurant tota mudad per sopar i sortir de festa, jaja. Al sortir vam tornar caminant cap al centre de la ciutat i allí vam agafar un tranvía gratuit fins a Navy Pier, una zona super xula situada a l'antic embarcadero del llac, plena de terrasetes, una noria enorme, un tiovivo i amb molt d'ambient. Vam estar passejant per allí, vam estar una estona escoltant a un grup brasiler que animava la gent a ballar, vam al.lucinar amb les vistes de l'skyline de Chicago i després vam decidir pujar a la nòria per admirar la ciutat de nit, plena de llums i amb un aire diferent ple d'elegància. El trajecte amb nòria dura 7 minuts i les cabines estan protegides per vidreres de plàstic, suposo que perquè no et congelis de fred de cara a l'hivern. La nòria va super lenta però no para, així que has de pujar i baixar mentre està en funcionament. Tota una experiència, jaja. En acabar el nostre passeig pel port, vam decidir que ja era hora de tornar a casa, així que vam marxar xino-xano cap al cotxe (1 horeta de camí) i vam tornar cap al poble. Va ser un dia super productiu i molt ben aprofitat. Encara em queden moltíssimes coses per veure de Chicago, així que he decidit que a partir d'ara, quan tingui un cap de setmana lliure, marxaré a passar el dia a la ciutat per seguir descobrint les zones ocultes. Així quan vingueu a veure'm ja sabré on portar-vos i quins llocs recomanar-vos, jaja.
Avui diumenge la cosa està més tranquileta. De moment aquest matí m'ha tocat treballar una mica per preparar-me la classe per demà, encara que aquesta tarde marxaré un ratet a fer una volta per West Dundee (el poble on visc), que són festes locals i es veu que hi ha paradetes d'artesans i tot això.
Us deixo un enllaç a les fotos que tinc de Chicago perquè veigueu el que us perdeu si no veniu a veure'm jaja. Espero que tot us vagi genial i, ja sabeu, no deixeu de comentar!! Fa molta il.lusió rebre notícies vostres.
Besitos.
Chicago
diumenge, de setembre 06, 2009
dimecres, de setembre 02, 2009
Les classes ja han començat
Ja sé que ara feia molt que no escribia, i que tots us esteu preguntant perquè no dono senyals de vida, però la veritat és que vaig de cul!! La setmana passada vaig estar de curset en curset, que si ara un curs per als d'ensenyament bilingüe, que si ara un altre curs per a tots els profes nous, que si em d'anar a una reunió a Chicago per inscriure'ns a l'embaixada, que si tenim una recepció de benvinguda al distrticte escolar... això és un no parar!!!!!! però tampoc em queixo. La gent ens tracta molt i molt bé, i em sento molt arropada.
Dilluns van començar les classes, així que va ser el meu primer dia de treball. Al final, tinc 19 nens a classes, tots hispans. Gairebé tots parlen i entenen l'anglès, més o menys, així que faig gairebé el 90% de les classes en anglès. De tant en quant, tinc que canviar al castellà perquè sinó es queden penjats i no acaben de pillar les coses del tot. Estic molt contenta amb la meva classe. Dilluns estava una mica nerviosa i tot va anar molt depressa. Va ser una mica caòtic perquè no sabia ben bé que havia de fer. Però ara que ja fa tres dies que faig classes les coses comencen a canviar. Els nens em fan bastant de cas i m'he copiat d'una altra profe un sistema de disciplina que funciona a la perfecció. És un sistema que funciona amb diners falsos que poden canviar per material, temps lliure, etc. A tots els nens els encanta i és molt fàcil portar-los a ratlla, encara que tampoc fa falta esforçar-se massa perquè tenen bastant de respecte a la "maestra" i em solen fer cas, si no a la primera, a la segona jaja. Al cole tots els professors són genials. Es porten super bé amb mi i m'ajuden moltíssim. Avui fins i tot han vingut un parell d'ells per fer-me una demostració de com podia introduir-los la lectura o "reading". Ells fan servir un sistema que es diu "daily 5" i que consisteix en treballar amb grups petits i diferentes activitats durant 90 minuts al dia.
Tot i que les classes van molt bé, tinc moltíssima feina. Preparar les classes em costa molt i, a més a més, hi ha molt "papeleo" per fer. Ara em toca prepara una carpeta amb activitats per al profe substitut, que farà servir en cas que em posi malalta. També he de prepara un informe amb les regles de disciplina que aplicaré a la meva classe, i un altre informe amb les regles que faré servir per donar-los deures. Per si això fos poc, he de fer una carta als pares presentant-me i informant-los del que estudiarem aquest primer mes. Aquesta carta l'he de fer tots els mesos!!! I encara hi ha més coses, perquè també he de fer els "lesson plans" de la setmana en 7 dies d'antelació, i trucar com a mínim a un parell de pares per setmana per dir-los com van els seus fills a l'escola. A part queda corregir deures, exàmens, exercicis, etc.
Ara ja teniu una petita idea de perquè no he pogut escriure abans. De totes formes, prometo intentar actualitzar el blog tant ràpid com pugui, encara que només sigui per pujar algunes fotos de la meva classe. Així també podeu veure com l'he decorada (si, aquí decoren les classes moltíssim!!!).
Ara me'n vaig a dormir, que m'he de despertar a les 5.45 com tots els dies!! Buf, quin suplici això de matinar, i no cal ni dir el fred que fa aquí quan surto de casa a les 6.30. No sé que faré a l'hivern, jaja.
Besets.
Dilluns van començar les classes, així que va ser el meu primer dia de treball. Al final, tinc 19 nens a classes, tots hispans. Gairebé tots parlen i entenen l'anglès, més o menys, així que faig gairebé el 90% de les classes en anglès. De tant en quant, tinc que canviar al castellà perquè sinó es queden penjats i no acaben de pillar les coses del tot. Estic molt contenta amb la meva classe. Dilluns estava una mica nerviosa i tot va anar molt depressa. Va ser una mica caòtic perquè no sabia ben bé que havia de fer. Però ara que ja fa tres dies que faig classes les coses comencen a canviar. Els nens em fan bastant de cas i m'he copiat d'una altra profe un sistema de disciplina que funciona a la perfecció. És un sistema que funciona amb diners falsos que poden canviar per material, temps lliure, etc. A tots els nens els encanta i és molt fàcil portar-los a ratlla, encara que tampoc fa falta esforçar-se massa perquè tenen bastant de respecte a la "maestra" i em solen fer cas, si no a la primera, a la segona jaja. Al cole tots els professors són genials. Es porten super bé amb mi i m'ajuden moltíssim. Avui fins i tot han vingut un parell d'ells per fer-me una demostració de com podia introduir-los la lectura o "reading". Ells fan servir un sistema que es diu "daily 5" i que consisteix en treballar amb grups petits i diferentes activitats durant 90 minuts al dia.
Tot i que les classes van molt bé, tinc moltíssima feina. Preparar les classes em costa molt i, a més a més, hi ha molt "papeleo" per fer. Ara em toca prepara una carpeta amb activitats per al profe substitut, que farà servir en cas que em posi malalta. També he de prepara un informe amb les regles de disciplina que aplicaré a la meva classe, i un altre informe amb les regles que faré servir per donar-los deures. Per si això fos poc, he de fer una carta als pares presentant-me i informant-los del que estudiarem aquest primer mes. Aquesta carta l'he de fer tots els mesos!!! I encara hi ha més coses, perquè també he de fer els "lesson plans" de la setmana en 7 dies d'antelació, i trucar com a mínim a un parell de pares per setmana per dir-los com van els seus fills a l'escola. A part queda corregir deures, exàmens, exercicis, etc.
Ara ja teniu una petita idea de perquè no he pogut escriure abans. De totes formes, prometo intentar actualitzar el blog tant ràpid com pugui, encara que només sigui per pujar algunes fotos de la meva classe. Així també podeu veure com l'he decorada (si, aquí decoren les classes moltíssim!!!).
Ara me'n vaig a dormir, que m'he de despertar a les 5.45 com tots els dies!! Buf, quin suplici això de matinar, i no cal ni dir el fred que fa aquí quan surto de casa a les 6.30. No sé que faré a l'hivern, jaja.
Besets.
dimarts, d’agost 18, 2009
Home sweet home
Sé que ara fa dies que no escric res, però és que últimament he estat bastant ocupada amb el tema mudances, mobles, compres, reuniones, etc. Ara tinc un ratet, així que us explico una mica com va tot.
Fa ja una setmana que estic vivint a casa meva. La veritat és que és una passada!!! Te tres plantes: a la planta baixa hi ha els dos garatges; a la primera planta hi ha una habitació, un bany, la cuina americana i la sala d'estar-menjador amb xemeneia i un mini balcó; i a l'última planta hi ha les altres dues habitaciones (amb lavabo dins l'habitació) i un quartet amb la rentadora i la secadora. Per si això fos poc, tota la casa està recent pintada i la moqueta és nova. I, a més a més, m'ha tocat dormir a l'habitació més gran de totes i pagant el mateix preu que les altres dues noies!!! Tot un luxe, vaja. De moment, no tenim gaires mobles. Ja em dit que ens esperarem a cobrar per comprar-ne més. Això si, tenim un sofà llit molt còmode on poden dormir dues persones, per si voleu anar fent plans per venir-me a veure jaja.
La zona residencial on està la casa és genial. Té piscina, gimnàs, jacuzzi, pista de tenis, pista de bàsquet, i una sala amb tele i billar per passar l'estona. L'altra nit ens avorriem (perquè encara no tenim tele) i vam decidir anar a passar l'estona a la sala amb billars. Així que vam agafar la clau i vam marxar xino-xano fins l'edifici principal. Les oficines estaven tancades, així que vam suposar que necesitariem la clau d'accès per poder entrar (és una tarjeta blanca amb un xip que has de passar per un lector). El problema va arribar quan ens vam posar a buscar el lector per passar la tarjeta. No hi havia manera de trobar-lo. Vam pegar dues o tres voltes a l'edifici, i res de res. Llavors vam veure que sortia un noi d'una de les portes i vam anar a preguntar-li com podiem entrar, però resulta que el xic anava tan begut que no va ser capaç ni d'entendre el que li deiem i va marxar fent zig-zags, mentre ens saludava amb la mà on no portava l'ampolla de cervesa. Va ser una situació bastant extranya. Després d'uns 10 minuts intentant entrar, vam trobar per fi el lector. Bieeeeeeeeeeeeen. La tele ens esperava. Però quina va ser la nostra sorpresa quan vam veure que la sala estava tancada, i l'únic que hi havia obert era el gimnàs i la pista de bàsquet. Ens havia costat molt arriba fins allà dins i no voliem marxar cap a casa sense veure la tele, encara que fossin 5 minuts, així que vam decidir entrar al gimnàs i mirar la tele d'allà. Ens va anar bé i tot, perquè vam aprofitar per probar algunes màquines. I la veritat és que hi ha alguns aparells d'aquests de fer peses que també poden servir com a cadira. No són tan còmodes com un sofà, però bueno... millor és res, no?
Aquesta setmana també he anat a veure l'escola on faré classes i he tingut la meva primera reunió amb la "principal" o directora. És una senyora molt agradable, que ens ha donat molta informació sobre l'escola, el curriculum, etc. També ens ha ensenyat la nostra classe i ens ha donat algún consell sobre com podem decorar-la.
Us deixo algunes fotos més:
- la casa.
- Elgin.
Fa ja una setmana que estic vivint a casa meva. La veritat és que és una passada!!! Te tres plantes: a la planta baixa hi ha els dos garatges; a la primera planta hi ha una habitació, un bany, la cuina americana i la sala d'estar-menjador amb xemeneia i un mini balcó; i a l'última planta hi ha les altres dues habitaciones (amb lavabo dins l'habitació) i un quartet amb la rentadora i la secadora. Per si això fos poc, tota la casa està recent pintada i la moqueta és nova. I, a més a més, m'ha tocat dormir a l'habitació més gran de totes i pagant el mateix preu que les altres dues noies!!! Tot un luxe, vaja. De moment, no tenim gaires mobles. Ja em dit que ens esperarem a cobrar per comprar-ne més. Això si, tenim un sofà llit molt còmode on poden dormir dues persones, per si voleu anar fent plans per venir-me a veure jaja.
La zona residencial on està la casa és genial. Té piscina, gimnàs, jacuzzi, pista de tenis, pista de bàsquet, i una sala amb tele i billar per passar l'estona. L'altra nit ens avorriem (perquè encara no tenim tele) i vam decidir anar a passar l'estona a la sala amb billars. Així que vam agafar la clau i vam marxar xino-xano fins l'edifici principal. Les oficines estaven tancades, així que vam suposar que necesitariem la clau d'accès per poder entrar (és una tarjeta blanca amb un xip que has de passar per un lector). El problema va arribar quan ens vam posar a buscar el lector per passar la tarjeta. No hi havia manera de trobar-lo. Vam pegar dues o tres voltes a l'edifici, i res de res. Llavors vam veure que sortia un noi d'una de les portes i vam anar a preguntar-li com podiem entrar, però resulta que el xic anava tan begut que no va ser capaç ni d'entendre el que li deiem i va marxar fent zig-zags, mentre ens saludava amb la mà on no portava l'ampolla de cervesa. Va ser una situació bastant extranya. Després d'uns 10 minuts intentant entrar, vam trobar per fi el lector. Bieeeeeeeeeeeeen. La tele ens esperava. Però quina va ser la nostra sorpresa quan vam veure que la sala estava tancada, i l'únic que hi havia obert era el gimnàs i la pista de bàsquet. Ens havia costat molt arriba fins allà dins i no voliem marxar cap a casa sense veure la tele, encara que fossin 5 minuts, així que vam decidir entrar al gimnàs i mirar la tele d'allà. Ens va anar bé i tot, perquè vam aprofitar per probar algunes màquines. I la veritat és que hi ha alguns aparells d'aquests de fer peses que també poden servir com a cadira. No són tan còmodes com un sofà, però bueno... millor és res, no?
Aquesta setmana també he anat a veure l'escola on faré classes i he tingut la meva primera reunió amb la "principal" o directora. És una senyora molt agradable, que ens ha donat molta informació sobre l'escola, el curriculum, etc. També ens ha ensenyat la nostra classe i ens ha donat algún consell sobre com podem decorar-la.
Us deixo algunes fotos més:
- la casa.
- Elgin.
dimarts, d’agost 11, 2009
Primeres imatges
Aquí us deixo un enllaç perquè pugueu veure algunes de les fotos dels meus primers dies per la zona.
Ja n'aniré penjant més de tant en quant.
Fotos
Ja n'aniré penjant més de tant en quant.
Fotos
diumenge, d’agost 09, 2009
L'art de regatejar
A mesura que passen els dies, vaig aconseguint nous objectius i cada cop la meva llista de coses per fer és més curta. L'últim tràmit que he dut a terme ha estat el de comprar-me un cotxe (de moment ens l'hem comprat a mitjes la meva companya de pis i jo).
El món dels dealers o venedors de cotxes de segona mà és tota una experiència. Estan gairebé tots concentrats a banda i banda d'una carretera llarga i interminable, i adornen els seus negocis amb ofertes d'escàndol (que després resulten no ser-ho tant), banderetes de colors i milers de globus, igual que a les pel·lícules. Arribem allà, surt el venedor (que sempre té pinta de garrulo-traficant), li expliquem què estem buscant i, casualitats de la vida, resulta que té el cotxe perfecte per a nosaltres que, sens dubte, ens ven com una meravella de cotxe a un preu molt asequible. Ens l'escoltem i el mirem amb poca confiança i, finalment, decidim passar del tema perquè no ho veiem gens clar. Així que decidim creuar la carretera i mirar als concessionaris de la Ford i de la Nissan que hi ha a l'altra banda. Només el fet de creuar ja és tota una odissea, ja que no hi ha cap semàfor ni pas de zebra (aquest país no està pensat per caminar). Les coses a aquesta banda de carretera són ben diferents, l'ambient ens inspira més confiança i els cotxes (una mica més cars) es veuen més de fiar. Després d'ensenyar-nos uns quants cotxes, ens decidim per un Ford Foucs del 2000 que sembla bastant en bon estat. Li demanem a un mecànic de confiança que vingui a donar-li un cop d'ull al cotxe per tenir una segona opinió. El mècànic, una bellísima persona que no ens cobra res per venir a veure el cotxe, ens diu que el cotxe està força bé i que ens el podem comprar sense problema. També ens diu que no ens el comprem per més de 4600 dólars, que sería el preu de venta habitual per un cotxe com aquest.
És en aquest moment quan arriba l'hora de negociar. El primer preu que ens donen és de 5000 dólars més impostos, és a dir, 5800 dólars en total. Què???????????????????? Ni parlar-ne!! No pensem gastar-nos tants diners ni bojes. Llavors, com que paguem en cash, ens diuen que ens ho rebaixen a 4800 dólars tot inclòs. Finalment, aconseguim que ens el venguin per 4500 dólars! La veritat és que per ser el primer cop que regatejo no està tant malament, no? Ja l'hem assegurat, així que ara ens podem moure per la zona amb més llibertat.
PD: Els cotxes automàtics són per a tontos. L'única cosa que has de fer és accelerar i frenar!!! És com si portessis un cotxe d'aquests dels autos de choque de les fires.
El món dels dealers o venedors de cotxes de segona mà és tota una experiència. Estan gairebé tots concentrats a banda i banda d'una carretera llarga i interminable, i adornen els seus negocis amb ofertes d'escàndol (que després resulten no ser-ho tant), banderetes de colors i milers de globus, igual que a les pel·lícules. Arribem allà, surt el venedor (que sempre té pinta de garrulo-traficant), li expliquem què estem buscant i, casualitats de la vida, resulta que té el cotxe perfecte per a nosaltres que, sens dubte, ens ven com una meravella de cotxe a un preu molt asequible. Ens l'escoltem i el mirem amb poca confiança i, finalment, decidim passar del tema perquè no ho veiem gens clar. Així que decidim creuar la carretera i mirar als concessionaris de la Ford i de la Nissan que hi ha a l'altra banda. Només el fet de creuar ja és tota una odissea, ja que no hi ha cap semàfor ni pas de zebra (aquest país no està pensat per caminar). Les coses a aquesta banda de carretera són ben diferents, l'ambient ens inspira més confiança i els cotxes (una mica més cars) es veuen més de fiar. Després d'ensenyar-nos uns quants cotxes, ens decidim per un Ford Foucs del 2000 que sembla bastant en bon estat. Li demanem a un mecànic de confiança que vingui a donar-li un cop d'ull al cotxe per tenir una segona opinió. El mècànic, una bellísima persona que no ens cobra res per venir a veure el cotxe, ens diu que el cotxe està força bé i que ens el podem comprar sense problema. També ens diu que no ens el comprem per més de 4600 dólars, que sería el preu de venta habitual per un cotxe com aquest.
És en aquest moment quan arriba l'hora de negociar. El primer preu que ens donen és de 5000 dólars més impostos, és a dir, 5800 dólars en total. Què???????????????????? Ni parlar-ne!! No pensem gastar-nos tants diners ni bojes. Llavors, com que paguem en cash, ens diuen que ens ho rebaixen a 4800 dólars tot inclòs. Finalment, aconseguim que ens el venguin per 4500 dólars! La veritat és que per ser el primer cop que regatejo no està tant malament, no? Ja l'hem assegurat, així que ara ens podem moure per la zona amb més llibertat.
PD: Els cotxes automàtics són per a tontos. L'única cosa que has de fer és accelerar i frenar!!! És com si portessis un cotxe d'aquests dels autos de choque de les fires.
dimecres, d’agost 05, 2009
Una setmana després...
Avui fa una setmana que he arribat a Chicago, encara que sembla que hagin passat mesos des que sóc aquí. Una de les coses que més em sorpren és el canvi horari que he experimentat. Des que he arribat, porto despertant-me de manera natural entre les 6:30 i les 8:00, com a molt tard!! I no és perquè el llit sigui incòmode o perquè tingui insomni, sinó perquè el meu cos s'ha acostumat no sé perquè a matinar molt més del que solia fer-ho quan era a Barna. Ben pensat, ja em va bé aquest nou horari, així no se'm farà tan difícil matinar quan comencin les classes a final de mes.
Avui ha estat un dia bastant complet. Ens hem passat tot el matí i mitja tarde a l'Ikea, comprant mobles per a la casa. Una cosa que m'ha sorprès de l'Ikea de Chicago és que, al costat de les escales mecàniques que hi ha per canviar de planta, hi ha una espècie de cinta per on baixen i pujen els carros de la compra. L'únic que has de fer és, abans d'agafar les escales mecàniques, posar el carro a la cinta. És super curiós i fa molta gràcia veure com el teu carro baixa sol en una altra cinta al costat de la teva. Em fet algunes fotos, així que ja les penjaré quan pugui perquè tingueu una idea més clara del mecanisme. Després de les compres a l'Ikea ha arribat el moment de transportar les coses a casa. Jo i 3 més em decidit llogar una furgoneta al mateix Ikea per fer el trasllat. El lloguer ens ha costat 30 dólars per 2 hores, així que ens ha tocat corre una mica per no haver de pagar més. Semblavem transportistes experts. Haurieu d'haver vist amb quina rapidessa em descarregat la furgoneta, tant a casa meva com a la seva. Sens dubte, un dia intens i molt entretingut!!
7 dies després d'haver començat la meva aventura americana, ja puc dir que estic una mica més integrada al país. De moment, ja tinc casa, móvil americà, mobles i un compte al banc. L'únic que em falta per acabar d'integrar-me del tot és un cotxe, el carnet de conduir i el número de la Seguretat Social, però això ja serà un altre dia.
Us trobo a faltar.
Avui ha estat un dia bastant complet. Ens hem passat tot el matí i mitja tarde a l'Ikea, comprant mobles per a la casa. Una cosa que m'ha sorprès de l'Ikea de Chicago és que, al costat de les escales mecàniques que hi ha per canviar de planta, hi ha una espècie de cinta per on baixen i pujen els carros de la compra. L'únic que has de fer és, abans d'agafar les escales mecàniques, posar el carro a la cinta. És super curiós i fa molta gràcia veure com el teu carro baixa sol en una altra cinta al costat de la teva. Em fet algunes fotos, així que ja les penjaré quan pugui perquè tingueu una idea més clara del mecanisme. Després de les compres a l'Ikea ha arribat el moment de transportar les coses a casa. Jo i 3 més em decidit llogar una furgoneta al mateix Ikea per fer el trasllat. El lloguer ens ha costat 30 dólars per 2 hores, així que ens ha tocat corre una mica per no haver de pagar més. Semblavem transportistes experts. Haurieu d'haver vist amb quina rapidessa em descarregat la furgoneta, tant a casa meva com a la seva. Sens dubte, un dia intens i molt entretingut!!
7 dies després d'haver començat la meva aventura americana, ja puc dir que estic una mica més integrada al país. De moment, ja tinc casa, móvil americà, mobles i un compte al banc. L'únic que em falta per acabar d'integrar-me del tot és un cotxe, el carnet de conduir i el número de la Seguretat Social, però això ja serà un altre dia.
Us trobo a faltar.
divendres, de juliol 31, 2009
Primeres impressions
Després d'un viatge de 17 hores (2 h. i 15 min. de vol València-Múnich, 5 h. d'espera a l'aeroport i 9 h. de vol Múnich Chicago), una bona dormida, unes quantes rises amb la gent i una visita als voltants de la zona on viuré durant els pròxims mesos, estic en condicions d'afirmar que aquest serà un gran any i una experiència inolvidable.
L'avió de Lufthansa és una passada i cadascú te la seva pròpia pantalla tàctil de TV, on pots triar entre vàries pel·lícules, documentals, sèries, videoclips i música. La primera pel·lícula que decideixo veure és "Confessions of a shopaholic" o algo així. Tinc la intenció de veure-la en castellà per no haver de pensar tant, però al final tot es queda en un intent frustat quan, després de mitja hora de peli en accent sudaca, no puc aguantar més i em veig obligada canviar a l'anglès. En alemany de moment encara no m'atreveixo, jaja. Durant les 9 hores de vol, veig unes 3 pelis més típiques americanes i algún capítol de "Mujeres Desesperadas".
Un cop a l'aeroport i després de passar tots els controls d'immigració, arriba el moment d'agafar un taxi i anar cap a l'hotel. Pujo al primer taxi que trobo i li dono la direcció al taxista. Em diu que no sap on és i que la direcció no surt al seu GPS, així que mentre anem en direcció al poble truca al seu germà perquè li busqui la direcció exacta a Internet (gràcies Google Maps!!). Durant el viatge, que dura uns 30 minuts, al taxista li dona temps a ensenyar-me fotos dels seus nens, parlar-me de la seva vida i ensenyar-me a dir 4 coses en hindú. Un trajecte realment interessant.
Cap allà les 20:30 arribo finalment a l'hotel. L'habitació és una passada, és com un apartament en miniatura. Té un llit de matrimoni, una zona amb sofàs, escriptori, cuina americana i un armari on pots entrar caminant. I és per a mi tot sola!!! Decideixo desfer una mica la maleta i a les 10 de la nit ja sóc al llit. Tantes hores de vol no hi ha qui les aguanti!
Aquí deixo alguna foto de l'hotel per donar-vos envidia.
L'avió de Lufthansa és una passada i cadascú te la seva pròpia pantalla tàctil de TV, on pots triar entre vàries pel·lícules, documentals, sèries, videoclips i música. La primera pel·lícula que decideixo veure és "Confessions of a shopaholic" o algo així. Tinc la intenció de veure-la en castellà per no haver de pensar tant, però al final tot es queda en un intent frustat quan, després de mitja hora de peli en accent sudaca, no puc aguantar més i em veig obligada canviar a l'anglès. En alemany de moment encara no m'atreveixo, jaja. Durant les 9 hores de vol, veig unes 3 pelis més típiques americanes i algún capítol de "Mujeres Desesperadas".
Un cop a l'aeroport i després de passar tots els controls d'immigració, arriba el moment d'agafar un taxi i anar cap a l'hotel. Pujo al primer taxi que trobo i li dono la direcció al taxista. Em diu que no sap on és i que la direcció no surt al seu GPS, així que mentre anem en direcció al poble truca al seu germà perquè li busqui la direcció exacta a Internet (gràcies Google Maps!!). Durant el viatge, que dura uns 30 minuts, al taxista li dona temps a ensenyar-me fotos dels seus nens, parlar-me de la seva vida i ensenyar-me a dir 4 coses en hindú. Un trajecte realment interessant.
Cap allà les 20:30 arribo finalment a l'hotel. L'habitació és una passada, és com un apartament en miniatura. Té un llit de matrimoni, una zona amb sofàs, escriptori, cuina americana i un armari on pots entrar caminant. I és per a mi tot sola!!! Decideixo desfer una mica la maleta i a les 10 de la nit ja sóc al llit. Tantes hores de vol no hi ha qui les aguanti!
Aquí deixo alguna foto de l'hotel per donar-vos envidia.
dilluns, de juny 29, 2009
Papers i més papers
El gran dia s'aproxima i, bàsicament, ho noto per tota la paperassa, tràmits, despedides i trasllats que he de fer. La veritat és que aquests últims mesos han estat una mica de bojos: preparació dels papers per demanar la beca, viatge a Madrid per fer la prova d'anglès, segon viatge a Madrid per fer la entrevista amb el districte, enviament de tots els papers perquè em puguin convalidar el títol, búsqueda de casa i pagament de la fiança, contacte amb la gent que anirà allà per consultar dubtes, trucada a l'embaixada per demanar hora per al visat, preparació de tots els papers per fer el visat, compra del bitllet d'avió i búsqueda d'algú que que es quedi amb la meva habitació del pis de Barcelona.
I, per si això fos poc, encara em queda fer el trasllat del pis, un tercer viatge a Madrid per fer-me el visat, un quart viatge a Getafe (Madrid) per participar en el curs d'orientació que organitza el Ministeri, prova de la tuberculosis, certificat de penals, arreglar tot el tema del banc i els dinerets que necessitaré, carnet de conduir internacional i dues festes de despedida!!!!
Buff!! Sort que sóc una persona tranquila i tinc tot el mes de juliol de vacances que si no...
I, per si això fos poc, encara em queda fer el trasllat del pis, un tercer viatge a Madrid per fer-me el visat, un quart viatge a Getafe (Madrid) per participar en el curs d'orientació que organitza el Ministeri, prova de la tuberculosis, certificat de penals, arreglar tot el tema del banc i els dinerets que necessitaré, carnet de conduir internacional i dues festes de despedida!!!!
Buff!! Sort que sóc una persona tranquila i tinc tot el mes de juliol de vacances que si no...
dijous, de maig 14, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)