Aquí tots els profes que fa 4 anys o menys que treballen per al districte han de passar 3 observacions durant el curs acadèmic. Durant les observacions ve la "principal" o directora a veure com fas una classe durant 30-40 minuts, i en cadascuna es fixa en una cosa diferent. Dilluns després de dinar (o "lonche" com diuen els hispano-americans) tinc la primera observació. Aquesta primera vegada es fixarà en el "classroom managment", és a dir, en com em relaciono amb els estudiants, la disciplina que imposo, l'entorn de classe, el tracte dels estudiants cap a mi, etc. Divendres vaig tenir la pre-observació, una reunió de 30 minuts amb la directora on li vaig explicar què faria durant l'observació, com esperava que es comportessin els alumnes, si volia que ella es fixés en alguna cosa en concret, ...
La cosa va anar bastant bé. La directora és molt simpàtica i em va donar alguns consells de coses que podia cambiar o modificar una mica, perquè ella pensava que eren massa dificils per als alumnes. Dilluns em vindrà a observar durant el "reading" (lectura), un bloc de 100 minuts al dia on només tinc a 9 alumnes. Som 5 classes de quart i ens em distribuit als alumnes segons el seu nivell per a poder treballar millor. Jo només en tinc 9, però són els que tenen el nivell més baix. Només cal dir que estem treballant amb llibres de segon. Dos cursos menys!!! És que aquí això de repetir no existeix, i claro els xiquets van passant de curs i cada vegada saben menys.
Això és el país de les contradiccions. El sistema educatiu està molt ben pensat i els profes curren moltíssim, però el nivell d'ensenyament és molt baix i en comptes de fer crèixer als críos fa que s'estanquin. Aquí per a no frustar als alumnes, per exemple, se'ls donen llibres de lectura d'un o dos nivells més baix que el seu perquè els puguin entendre bé. En comptes de donar-los un nivell més perquè puguin aprendre i pujar de nivell.
dissabte, d’octubre 17, 2009
dilluns, d’octubre 12, 2009
Galena i Milwakee
Aquest cap de setmana hem tingut pont per celebrar el Columbus Day, també conegut com el dia que Colón va arribar a Amèrica. Així que aprofitant que teniem tres dies de festa, hem decidit agafar el cotxe i sortir de la zona per conèixer nous mons.
Ahir diumenge vaig marxar amb una altra profe canaria cap a Galena, un poblet medieval molt guapet que queda a unes dos hores i quart d'aquí. Vam marxar cap allà les 10 i amb la calma vam agafar carretera i manta. El viatge cap al poble va ser molt xulo. Tot el trajecte va ser per carreteres llargues i interminables típiques de les pel.lícules, rodejades de camps enormes de panís, granjes i graners. A més a més, aquí les 4 estacions estan ben diferenciades i ara es poden apreciar els colors marrons, vermells i verds de la tardor allà on vagis. A mitant camí vam decidir parar a un bar de carretera que ens vam trobar. Era un típic bar d'estos de poble, on la gent es coneix de tota la vida i no passa mai res de nou. Així que tothom se'ns va quedar mirant quan vam creuar la porta, segur que pensant si ens haviem perdut o algo. Després de la paradeta vam continuar el viatge i al cap d'una horeta erem ja a Galena. El poble és encantador. Vam veure la casa del president Grant i vam coincidir amb una fira de productes artesanals amb música en directe per animar el cotarro. També vam aprofitar per pegar una volteta pel carrer principal (i casi que únic), ple de botigues de tot tipus a banda i banda, i amb decoració de Halloween aquí i allà. Feia un fred que pelava, però va valdre la pena. Aquí teniu algunes fotillos per fer-vos envidia: Galena.
Avui també teniem festa, així que he marxat amb alguns profes a Milwakee, la capital de l'estat de Wisconsin, veí de Illinois, i que està només a dos horetes d'aquí. Voliem anar a veure el museu de Calatraba, però quan hem arribat estava tancat. Així que només l'hem pogut veure per fora. També hem aprofitat per pegar una volta pel passeig que hi ha al costat del llac i admirar les vistes espectaculars. Després hem optat per anar a dinar a un restaurant que hi havia prop del museu Harley Davidson, tot decorat amb motius Harley-Davidson i peces originals de les motos. Milwakee és la ciutat on hi ha la fàbrica oficial de Harleys, així que està plena de motos d'estes. El mseu també estava tancat, claro (tots els museus tanquen els dilluns), així que ens hem conformat en passar-nos per la botiga a veure que trobàvem. Al final he comprat unes fitxes de casino de la marca Harley-Davidson, unes púes de guitarra i un llavero súper xulo. Para muestra un botón: Milwakee.
Després de l'intens cap de setmana torno a ser a casa. Són les 19.44 i encara em queden coses per preparar per al dia de demà!! Així que millor tornar a la realitat i posar-me a fer algo productiu. Espero que tots esteu bé. Continuaré informant!! I espero els vostres comentaris
Ahir diumenge vaig marxar amb una altra profe canaria cap a Galena, un poblet medieval molt guapet que queda a unes dos hores i quart d'aquí. Vam marxar cap allà les 10 i amb la calma vam agafar carretera i manta. El viatge cap al poble va ser molt xulo. Tot el trajecte va ser per carreteres llargues i interminables típiques de les pel.lícules, rodejades de camps enormes de panís, granjes i graners. A més a més, aquí les 4 estacions estan ben diferenciades i ara es poden apreciar els colors marrons, vermells i verds de la tardor allà on vagis. A mitant camí vam decidir parar a un bar de carretera que ens vam trobar. Era un típic bar d'estos de poble, on la gent es coneix de tota la vida i no passa mai res de nou. Així que tothom se'ns va quedar mirant quan vam creuar la porta, segur que pensant si ens haviem perdut o algo. Després de la paradeta vam continuar el viatge i al cap d'una horeta erem ja a Galena. El poble és encantador. Vam veure la casa del president Grant i vam coincidir amb una fira de productes artesanals amb música en directe per animar el cotarro. També vam aprofitar per pegar una volteta pel carrer principal (i casi que únic), ple de botigues de tot tipus a banda i banda, i amb decoració de Halloween aquí i allà. Feia un fred que pelava, però va valdre la pena. Aquí teniu algunes fotillos per fer-vos envidia: Galena.
Avui també teniem festa, així que he marxat amb alguns profes a Milwakee, la capital de l'estat de Wisconsin, veí de Illinois, i que està només a dos horetes d'aquí. Voliem anar a veure el museu de Calatraba, però quan hem arribat estava tancat. Així que només l'hem pogut veure per fora. També hem aprofitat per pegar una volta pel passeig que hi ha al costat del llac i admirar les vistes espectaculars. Després hem optat per anar a dinar a un restaurant que hi havia prop del museu Harley Davidson, tot decorat amb motius Harley-Davidson i peces originals de les motos. Milwakee és la ciutat on hi ha la fàbrica oficial de Harleys, així que està plena de motos d'estes. El mseu també estava tancat, claro (tots els museus tanquen els dilluns), així que ens hem conformat en passar-nos per la botiga a veure que trobàvem. Al final he comprat unes fitxes de casino de la marca Harley-Davidson, unes púes de guitarra i un llavero súper xulo. Para muestra un botón: Milwakee.
Després de l'intens cap de setmana torno a ser a casa. Són les 19.44 i encara em queden coses per preparar per al dia de demà!! Així que millor tornar a la realitat i posar-me a fer algo productiu. Espero que tots esteu bé. Continuaré informant!! I espero els vostres comentaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)