Aquesta setmana ha sigut la primera setmana des que sóc aquí que he hagut de preparar el SubFolder. Què és el SubFolder?? Bueno, pos com el seu nom indicia és una carpeta per al professor substitut. Aquí tots els professors estan obligats a fer-la i arxivar-la a l'oficina durant la primera setmana de curs. I, a més a més, s'ha d'anar actualitzant durant l'any, claro. Així quan et poses malalt o tens alguna reunió, com em va passar a mi, contracten un substitut i li entreguen la carpeta perquè pugui fer classe. Això de fer un SubFolder és un rotllo perquè, a part de posar-hi tota la informació de regles de classe, horaris, alumnes, etc. també hi has de posar detalladament tot el que el substitut a de fer durant el dia.
Divendres vaig tenir una reunió de Literacy (tot el relacionat amb la llengua) i, tot i que era al cole mateix, vaig haver de preparar el ditxós Folder per al profe substitut. Em pensava que seria més fàcil, però la veritat és que és una mica rotllo. Damunt de tota la feinada que dona preparar les classes del dia, ho has d'escriure tot pas per pas perquè el substitut (que deu ser mig tontet) no es perdi i sàpigue que fer. La veritat és que quan els vaig dir als alumnes que divendres tindrien un substitut perquè tenia una reunió, no s'ho van prendre massa bé. Es veu que els substituts no els agraden i em preferien a mi (yupiiiiiii).
La reunió va ser una mica avorrida. Interessant, però massa llarga i massa informació junta. A més, divendres va ser també el Picture Day. Un dia en que els alumnes i els profes es fan una foto (com si fos una foto de carnet) per posar després a l'orla de l'any. Es veu que a la primavera hi ha una altre Picture Day, però aquesta vegada de cos sencer. Tots els crios s'han posat super guapos, repeinados i tot això. Hasta hi havia una xiqueta de la classe del costat que anava vestida de princessa!! Si, si, en un vestit de color rosa (també se li pot dir disfressa) tipo Barbie princessa. Quina gràcia!!! I un xiquet portava un tratje de boda en americana i tot lo rotllo, només li faltava la corbata. El moment de la foto ha sigut super típic. Sentat aquí, posa el cos mirant cap allà però recorda que has de girar el cap i mirar cap aquí, i ara que no se t'oblidi baixar una mica la barbeta, ah i somriu naturalment!! Bueno, al menos tinc la sort de ser fotogènica, jajaja.
Després de la reunió, encara he tingut de tornar a classe i estar amb els alumnes durant la mitja hora de classe que els quedava. Quan m'han vist entrar per la porta ha sigut com si fes mesos que no em veiessin. Dos xiquetes han vingut a abraçar-me i tot, i al final del dia un altre xiquet a vingut a dir-me que era la millor profe de totes!! Són més monos! Al menos algo dec estar fent bé perqué els xiquets així m'ho demostren. Tots m'han dit que la substituta no els ha agradat perquè no els feia cas i només els dia que callessin i escoltesin. Mmmmmm... no sé si creure-me'ls. En lo parladors que són, segur que no li han degut fer ni cas a la pobra senyora.
Avui ja és dissabte i em aprofitat el dia per anar de compres i pegar una volteta pels voltants, a descobrir raconets nous i super xulos. Això si demà tocarà posar-se a treballar per prepara les classes de la setmana que ve, però sempre amb ganes claro!!
Besets a tots.
dissabte, de setembre 26, 2009
diumenge, de setembre 20, 2009
Chicago - an amazing city
Hola de nou!!
Ara feia bastant que no escrivia res, eh?? Bueno, diuen que el bo es fa esperar...
Ahir vaig anar a Chicago per segona vegada des que estic aquí. La primera vegada que vaig anar, només va ser per una tarde i ja vaig flipar. Vaig anar en la meva compi de pis i vam aprofitar per donar una volta pel Millenium Park i per anar a fer el xafarder al festival irlandés que es feia al Grant Park. Tots dos són dos parcs enormes que estan al centre de Chicago, un al costat de l'altre, i que arriven fins al Lake Michigan (que la veritat és que més que un llac sembla un mar, és enooooorme!). La sensació que tens quan vas per l'autopista i de cop veus com s'aixequen al fons centenars de rascacels, que sembla que fagin una competició per veure quin és més alt i quina estructura és més increible, és una passada. A mesura que vas arribant a Chicago amb el cotxe, els rascacels es van fent més i més grans fins que t'envolten, i de cop passes de ser al mig de zones verdes, casetes i parcs a estar envoltada d'enormes estructures de metall amb formes i acabats insospitats.
Si ja la setmana passada em vaig enamorar de la ciutat, ahir em va acabar de conquistar. Vam marxar de casa cap allà les 10 amb uns amics i no vam tornar fins les 10 de la nit, super mortes de tant caminar i amb mal de coll de mirar cap amunt tota l'estona. Pel matí, i després de trobar un aparcament que costava només 6 dólar (aquí pagues només la quota quan aparques i pots estar tot el dia), vam decidir anar a fer un tomb per la Milla Dorada, que ve a ser com la Cinquena Avinguda de Nova York. És un carrer llarguíssim ple de botigues de primera marca, hotels de luxe i els edificis d'oficines més importants (com el Chicago Tribune, la NBC o el centre de dansa de Fred Auster). Vam estar caminant per la Milla Dorada fins les 3 de la tarde o així, que va ser quan vam decidir anar a dinar a un restaurant espanyol, La Taverna Hispana. Allí vam aprofitar per menjar algunes tapes i paella, que la veritat és que estava prou decent, mentre miravem el partit del Barça per la tele (quina pallissa!!). El menjador del restaurant semblava un típic pati andalús, amb les parets envaldosades, balcons plens de flors i música de "tablao flamenco" de fondo. Així no m'estranya que els americans tan sols coneguin d'Espanya els toros, el flamenc i la paella!!
Quan vam acabar de dinar cap allà les 4 de la tarde, la gent començava a entrar al restaurant tota mudad per sopar i sortir de festa, jaja. Al sortir vam tornar caminant cap al centre de la ciutat i allí vam agafar un tranvía gratuit fins a Navy Pier, una zona super xula situada a l'antic embarcadero del llac, plena de terrasetes, una noria enorme, un tiovivo i amb molt d'ambient. Vam estar passejant per allí, vam estar una estona escoltant a un grup brasiler que animava la gent a ballar, vam al.lucinar amb les vistes de l'skyline de Chicago i després vam decidir pujar a la nòria per admirar la ciutat de nit, plena de llums i amb un aire diferent ple d'elegància. El trajecte amb nòria dura 7 minuts i les cabines estan protegides per vidreres de plàstic, suposo que perquè no et congelis de fred de cara a l'hivern. La nòria va super lenta però no para, així que has de pujar i baixar mentre està en funcionament. Tota una experiència, jaja. En acabar el nostre passeig pel port, vam decidir que ja era hora de tornar a casa, així que vam marxar xino-xano cap al cotxe (1 horeta de camí) i vam tornar cap al poble. Va ser un dia super productiu i molt ben aprofitat. Encara em queden moltíssimes coses per veure de Chicago, així que he decidit que a partir d'ara, quan tingui un cap de setmana lliure, marxaré a passar el dia a la ciutat per seguir descobrint les zones ocultes. Així quan vingueu a veure'm ja sabré on portar-vos i quins llocs recomanar-vos, jaja.
Avui diumenge la cosa està més tranquileta. De moment aquest matí m'ha tocat treballar una mica per preparar-me la classe per demà, encara que aquesta tarde marxaré un ratet a fer una volta per West Dundee (el poble on visc), que són festes locals i es veu que hi ha paradetes d'artesans i tot això.
Us deixo un enllaç a les fotos que tinc de Chicago perquè veigueu el que us perdeu si no veniu a veure'm jaja. Espero que tot us vagi genial i, ja sabeu, no deixeu de comentar!! Fa molta il.lusió rebre notícies vostres.
Besitos.
Chicago
Ara feia bastant que no escrivia res, eh?? Bueno, diuen que el bo es fa esperar...
Ahir vaig anar a Chicago per segona vegada des que estic aquí. La primera vegada que vaig anar, només va ser per una tarde i ja vaig flipar. Vaig anar en la meva compi de pis i vam aprofitar per donar una volta pel Millenium Park i per anar a fer el xafarder al festival irlandés que es feia al Grant Park. Tots dos són dos parcs enormes que estan al centre de Chicago, un al costat de l'altre, i que arriven fins al Lake Michigan (que la veritat és que més que un llac sembla un mar, és enooooorme!). La sensació que tens quan vas per l'autopista i de cop veus com s'aixequen al fons centenars de rascacels, que sembla que fagin una competició per veure quin és més alt i quina estructura és més increible, és una passada. A mesura que vas arribant a Chicago amb el cotxe, els rascacels es van fent més i més grans fins que t'envolten, i de cop passes de ser al mig de zones verdes, casetes i parcs a estar envoltada d'enormes estructures de metall amb formes i acabats insospitats.
Si ja la setmana passada em vaig enamorar de la ciutat, ahir em va acabar de conquistar. Vam marxar de casa cap allà les 10 amb uns amics i no vam tornar fins les 10 de la nit, super mortes de tant caminar i amb mal de coll de mirar cap amunt tota l'estona. Pel matí, i després de trobar un aparcament que costava només 6 dólar (aquí pagues només la quota quan aparques i pots estar tot el dia), vam decidir anar a fer un tomb per la Milla Dorada, que ve a ser com la Cinquena Avinguda de Nova York. És un carrer llarguíssim ple de botigues de primera marca, hotels de luxe i els edificis d'oficines més importants (com el Chicago Tribune, la NBC o el centre de dansa de Fred Auster). Vam estar caminant per la Milla Dorada fins les 3 de la tarde o així, que va ser quan vam decidir anar a dinar a un restaurant espanyol, La Taverna Hispana. Allí vam aprofitar per menjar algunes tapes i paella, que la veritat és que estava prou decent, mentre miravem el partit del Barça per la tele (quina pallissa!!). El menjador del restaurant semblava un típic pati andalús, amb les parets envaldosades, balcons plens de flors i música de "tablao flamenco" de fondo. Així no m'estranya que els americans tan sols coneguin d'Espanya els toros, el flamenc i la paella!!
Quan vam acabar de dinar cap allà les 4 de la tarde, la gent començava a entrar al restaurant tota mudad per sopar i sortir de festa, jaja. Al sortir vam tornar caminant cap al centre de la ciutat i allí vam agafar un tranvía gratuit fins a Navy Pier, una zona super xula situada a l'antic embarcadero del llac, plena de terrasetes, una noria enorme, un tiovivo i amb molt d'ambient. Vam estar passejant per allí, vam estar una estona escoltant a un grup brasiler que animava la gent a ballar, vam al.lucinar amb les vistes de l'skyline de Chicago i després vam decidir pujar a la nòria per admirar la ciutat de nit, plena de llums i amb un aire diferent ple d'elegància. El trajecte amb nòria dura 7 minuts i les cabines estan protegides per vidreres de plàstic, suposo que perquè no et congelis de fred de cara a l'hivern. La nòria va super lenta però no para, així que has de pujar i baixar mentre està en funcionament. Tota una experiència, jaja. En acabar el nostre passeig pel port, vam decidir que ja era hora de tornar a casa, així que vam marxar xino-xano cap al cotxe (1 horeta de camí) i vam tornar cap al poble. Va ser un dia super productiu i molt ben aprofitat. Encara em queden moltíssimes coses per veure de Chicago, així que he decidit que a partir d'ara, quan tingui un cap de setmana lliure, marxaré a passar el dia a la ciutat per seguir descobrint les zones ocultes. Així quan vingueu a veure'm ja sabré on portar-vos i quins llocs recomanar-vos, jaja.
Avui diumenge la cosa està més tranquileta. De moment aquest matí m'ha tocat treballar una mica per preparar-me la classe per demà, encara que aquesta tarde marxaré un ratet a fer una volta per West Dundee (el poble on visc), que són festes locals i es veu que hi ha paradetes d'artesans i tot això.
Us deixo un enllaç a les fotos que tinc de Chicago perquè veigueu el que us perdeu si no veniu a veure'm jaja. Espero que tot us vagi genial i, ja sabeu, no deixeu de comentar!! Fa molta il.lusió rebre notícies vostres.
Besitos.
Chicago
diumenge, de setembre 06, 2009
dimecres, de setembre 02, 2009
Les classes ja han començat
Ja sé que ara feia molt que no escribia, i que tots us esteu preguntant perquè no dono senyals de vida, però la veritat és que vaig de cul!! La setmana passada vaig estar de curset en curset, que si ara un curs per als d'ensenyament bilingüe, que si ara un altre curs per a tots els profes nous, que si em d'anar a una reunió a Chicago per inscriure'ns a l'embaixada, que si tenim una recepció de benvinguda al distrticte escolar... això és un no parar!!!!!! però tampoc em queixo. La gent ens tracta molt i molt bé, i em sento molt arropada.
Dilluns van començar les classes, així que va ser el meu primer dia de treball. Al final, tinc 19 nens a classes, tots hispans. Gairebé tots parlen i entenen l'anglès, més o menys, així que faig gairebé el 90% de les classes en anglès. De tant en quant, tinc que canviar al castellà perquè sinó es queden penjats i no acaben de pillar les coses del tot. Estic molt contenta amb la meva classe. Dilluns estava una mica nerviosa i tot va anar molt depressa. Va ser una mica caòtic perquè no sabia ben bé que havia de fer. Però ara que ja fa tres dies que faig classes les coses comencen a canviar. Els nens em fan bastant de cas i m'he copiat d'una altra profe un sistema de disciplina que funciona a la perfecció. És un sistema que funciona amb diners falsos que poden canviar per material, temps lliure, etc. A tots els nens els encanta i és molt fàcil portar-los a ratlla, encara que tampoc fa falta esforçar-se massa perquè tenen bastant de respecte a la "maestra" i em solen fer cas, si no a la primera, a la segona jaja. Al cole tots els professors són genials. Es porten super bé amb mi i m'ajuden moltíssim. Avui fins i tot han vingut un parell d'ells per fer-me una demostració de com podia introduir-los la lectura o "reading". Ells fan servir un sistema que es diu "daily 5" i que consisteix en treballar amb grups petits i diferentes activitats durant 90 minuts al dia.
Tot i que les classes van molt bé, tinc moltíssima feina. Preparar les classes em costa molt i, a més a més, hi ha molt "papeleo" per fer. Ara em toca prepara una carpeta amb activitats per al profe substitut, que farà servir en cas que em posi malalta. També he de prepara un informe amb les regles de disciplina que aplicaré a la meva classe, i un altre informe amb les regles que faré servir per donar-los deures. Per si això fos poc, he de fer una carta als pares presentant-me i informant-los del que estudiarem aquest primer mes. Aquesta carta l'he de fer tots els mesos!!! I encara hi ha més coses, perquè també he de fer els "lesson plans" de la setmana en 7 dies d'antelació, i trucar com a mínim a un parell de pares per setmana per dir-los com van els seus fills a l'escola. A part queda corregir deures, exàmens, exercicis, etc.
Ara ja teniu una petita idea de perquè no he pogut escriure abans. De totes formes, prometo intentar actualitzar el blog tant ràpid com pugui, encara que només sigui per pujar algunes fotos de la meva classe. Així també podeu veure com l'he decorada (si, aquí decoren les classes moltíssim!!!).
Ara me'n vaig a dormir, que m'he de despertar a les 5.45 com tots els dies!! Buf, quin suplici això de matinar, i no cal ni dir el fred que fa aquí quan surto de casa a les 6.30. No sé que faré a l'hivern, jaja.
Besets.
Dilluns van començar les classes, així que va ser el meu primer dia de treball. Al final, tinc 19 nens a classes, tots hispans. Gairebé tots parlen i entenen l'anglès, més o menys, així que faig gairebé el 90% de les classes en anglès. De tant en quant, tinc que canviar al castellà perquè sinó es queden penjats i no acaben de pillar les coses del tot. Estic molt contenta amb la meva classe. Dilluns estava una mica nerviosa i tot va anar molt depressa. Va ser una mica caòtic perquè no sabia ben bé que havia de fer. Però ara que ja fa tres dies que faig classes les coses comencen a canviar. Els nens em fan bastant de cas i m'he copiat d'una altra profe un sistema de disciplina que funciona a la perfecció. És un sistema que funciona amb diners falsos que poden canviar per material, temps lliure, etc. A tots els nens els encanta i és molt fàcil portar-los a ratlla, encara que tampoc fa falta esforçar-se massa perquè tenen bastant de respecte a la "maestra" i em solen fer cas, si no a la primera, a la segona jaja. Al cole tots els professors són genials. Es porten super bé amb mi i m'ajuden moltíssim. Avui fins i tot han vingut un parell d'ells per fer-me una demostració de com podia introduir-los la lectura o "reading". Ells fan servir un sistema que es diu "daily 5" i que consisteix en treballar amb grups petits i diferentes activitats durant 90 minuts al dia.
Tot i que les classes van molt bé, tinc moltíssima feina. Preparar les classes em costa molt i, a més a més, hi ha molt "papeleo" per fer. Ara em toca prepara una carpeta amb activitats per al profe substitut, que farà servir en cas que em posi malalta. També he de prepara un informe amb les regles de disciplina que aplicaré a la meva classe, i un altre informe amb les regles que faré servir per donar-los deures. Per si això fos poc, he de fer una carta als pares presentant-me i informant-los del que estudiarem aquest primer mes. Aquesta carta l'he de fer tots els mesos!!! I encara hi ha més coses, perquè també he de fer els "lesson plans" de la setmana en 7 dies d'antelació, i trucar com a mínim a un parell de pares per setmana per dir-los com van els seus fills a l'escola. A part queda corregir deures, exàmens, exercicis, etc.
Ara ja teniu una petita idea de perquè no he pogut escriure abans. De totes formes, prometo intentar actualitzar el blog tant ràpid com pugui, encara que només sigui per pujar algunes fotos de la meva classe. Així també podeu veure com l'he decorada (si, aquí decoren les classes moltíssim!!!).
Ara me'n vaig a dormir, que m'he de despertar a les 5.45 com tots els dies!! Buf, quin suplici això de matinar, i no cal ni dir el fred que fa aquí quan surto de casa a les 6.30. No sé que faré a l'hivern, jaja.
Besets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)