dissabte, de gener 30, 2010

ACCESS testing

Sé que fa gairebé un mes que no escric res, però és que no tinc gaire temps la veritat. Aquí ara tothom està mig estressat pels exàmens locals i estatals que han de fer els xiquets en menys de dos mesos. La supervivència i els diners de les escoles per al curs vinent depenen d'aquest exàmens, així que no m'estranya que tothom s'agobie. Si no aproven l'exàmen un nombre determinat d'alumnes, les escoles passen a forma part d'una espècie de llista negra i tenen 5 anys per sortir-ne abans que l'estat prengui mesures. Si durant els dos primers anys no mostren millores i no superen els exàmens, foten al càrrer als especialistes en llengua i mates que hi ha al cole; si continuen igual al tercer any, a qui foten al carrer és al director/a; i si en 5 anys, no hi ha cap millora, tanqune l'escola, foten fora a tothom i la tornen a obrir en un nom nou i en un personal totalment renovat. Fort, eh?? I més tenint en compte que a la meva escola el 75% dels estudiants són hispans i una part important d'aquests exàmens és la de lectura i escriptura en anglès!!! ës per això que l'escola ja fa dos anys que està en la llista negra i la directora està en plan obsesiu per veure que fem a classe per preparar els xiquets per a l'exàmen. No para de convocar reunions, i cursets, i quedades, i debats, ... per parlar sobre el tema, quan la veritat és que ja se sap que els xiquets no passaran l'exàmen, al menys els meus. Com se suposa que han de passar un exàmen de lectura en anglès uns xiquets que a estes altures del curs estàn a un nivell de lectura de principis de 3º grau??? (jo ensenyo 4º grau). I això que han millorat molt, eh?? La majoria estaven a un nivell de 2º grau quan va començar l'escola. I és que aquí el que falla, segons la meva opinió, no són els esforços de la directora o dels profes sinó el programa bilingüe, que se suposa que està pensat per ajudar als xiquets hispans a integrar-se en la cultura americana i en la llengua anglesa, però que el que fa és marginar-los i no permetre que aprenguin a la mateixa velocitat que els xiquets americans. Però bueno... tampoc aniré escampant la meva opinió per tot arreu perquè sinó em quedaria sense feina, jajaja.

La setmana passada els xiquets van fer la primera part d'un exàmen que es diu ACCESS i que serveix per mirar el nivell d'anglès dels alumnes. L'exàmen consisteix en una part d'escritura, on tenen 60 minuts per escriure dos texts curts i una redacció de 5 pàrrafs (flipats!!); una part de comprensió oral, on han d'escoltar a la profe llegir uns textos i han de respondre unes preguntes sobre el que escolten, i on la majoria dels textos parlen de coses relacionades en les matemàtiques i les ciències (no entenc quina relació té això en el nivell d'anglès que puguin tenir els crios); i una tercera part de lectura, on tenen 45 minuts per llegir 10 textos en anglès sobre mates i ciències i contestar unes preguntes. Se suposa que els resultat d'aquest test diran el nivell d'anglès dels estudiants per, així, poder decidir de cara a l'any que ve si segueixen al programa bilingüe o si els poden passar a una classe regular, com diuen aquí a les classes de crios americans. Dilluns toca fer l'última part del test, l'oral, i em tocarà està tot el dia fent tests als crios d'un en un i fent-los preguntes sobre uns dibuixos. Se suposa que en funció de quantes paraules tècniques diguin (relacionades en mates o ciències), sabré el nivell oral d'anglès que tenen!!! I jo em pregunto, en aquest tipus de test el que volen medir de veritat és el nivell d'anglès o el coneixement de mates i ciències que tenen els estudiants??? Perqué molts xiquets tenen un nivell d'anglès super bo, però no tenen n'idea de mates o de ciències... No res, una altra manera d'aconseguir que estos crios continuen marginats dins el programa bilingüe! Per a que desprès diguen que l'educació americana és tant bona...

Ahh!!! I el test serà una merda, però jo ara he de deixar per escrit tot el que vull fr dilluns a classe per a la substituta que tindré. Només espero que no sigui molt inepta, la veritat. Ja us contaré.

Besitos a tots.

divendres, de gener 08, 2010

Tornada en tormenta

Hola a tots!!!!

Després de les vacacnces de Nadal per casa, ja torno a ser una altra vegada a Chicago i les coses ja van tornant a la normalitat. El viatge de tornada va anar bé, encara que això d'agafar 3 avions en 24 hores és una matada!! Però, extranyament, van arribar els 3 abans del previst!!

La primera setmana de classes després del Winter Break, com li diuen aquí a les vacances de Nadal, per això de que hi ha gent de varies religions i que no tothom celebra el Nadal, ha anat bé. La veritat és que ha passat volant. El dilluns els xiquets estaven super adormits. Va arribar un moment en què estava explicant no sé que de mates, vaig callar, me'ls vaig quedar mirant i vaig comprovar que la 16 dels 18 tenien el cap encara de vacances, jaja. Així que per despertar-los una mica vam tenir que posar-nos a fer alguns estiraments i fer un parell de voltes corrents per la classe. No va servir de massa, però algo va fer, la veritat.

Pel que fa al temps, fa un sol que mata i casi que es pot anar en banyador pel carrer, jaja!! Bueno, al menys això vaig somniar l'altra nit perquè la realitat és ben diferent. Avui és divendres i portem des del dimecres en alerta per tormenta de neu. Fa un parell de dies que no para de nevar, les condicions de la carretera són horribles i se´t congela el nas només d'obrir la porta del carrer. Ja no sé si estem a -15 o -20, però la veritat és que 5 graus amunt o avall ja no fan cap diferència. Ahir mateix em va tocar llevar la neu del cotxe per primera vegada. Pel matí vaig agafar el cotxe per anar al cole i quan vaig sortir del cole a les 3 de la tarde estava tot blanc. Completament cobert de neu!!! Així que ja em veus en una rascleta d'un pam de llargada (un dolar al todo a cien) traent la neu de tots els vidres, els faros, les portes, etc. I tot mentre encara nevava i hi havia un pam de neu al terra que havies de trepitjar si volies arribar al vidre de devant. La veritat és que un espectale digne d'admiració!!

Ah!!! Aquesta setmana he descobert que el fred, a part d'anar bé per al cutis, és també bo per als refredats. Quan vaig arribar a Tortosa per vacances vaig agafar un refredat de cuidado i en dos dies d'estar aquí ja se m'ha passat. S'ha acabat la tos!!! Increïble, no??

Demà ens reunim tots els espanyols de la zona per celebrar reis. Anem en una mica de retràs, però és que com ens va tocar currar el dia de reis ens hem hagut desperar. Fins i tot estem pensant en fer un pessebre vivent, encara que ja verem com acaba la cosa.

De moment això és tot per terres yankis. Seguirem informant i si encara no us ho he dit: FELIÇ ANY!!!!!!!!!!!