dissabte, d’abril 24, 2010

Chicago Cubs

El diumenge passat vaig anar en uns amics a veure un partir dels Chicago Cubs, un dels dos equips més importants de beisbol de Chicago. Fa tan sols una setmana que ha començat la temporada de beisbol, així que vam pensar que seria un bon moment per anar abans que les entrades es posin més cares. Lo partit començava a la 1.20 de la tarde, així que vam marxar de casa a les 11 més o menys per tenir temps de trobar el camp i aparcar el cotxe. Quan vam arribar a la zona hi havia un munt de gent pel carrer en cartells de "pàrquing aquí". Primer vam pensar en trobar un pàrquing de veritat, perqué això d'aparcar detràs d'un callejón no ens semblava massa de fiar. Però al arribar prop del camp ens vam adonar que els únics pàrquins que hi havia eren callejons, així que vam decidir entrar a un. Un senyor ens va guiar hasta el puesto on podiem deixar el cotxe i ens va dir que s'havia de quedar les claus per moure el cotxe en cas que algú vulgués entrar o sortir. Al final hi vam deixar les claus sense saber si al tornar el cotxe seguiria allí o no, jaja.

Els voltants de l'estadi estaven plens de gent amb la camiseta blava dels Cubs. Molts portaven gorres, banderes, bufandes, mantes, ... Dins estava tot també ple de gent, teles i cartells de jugadors, la majoria penjats del sostre. En entrar a l'estadi ens vam adonar que faria més fred del que ens pensavem, ja que fora feia sol i vent, però dins sense el sol només feia vent, i un vent super gelat. Damunt els nostres assientos estaven a una zona sense sol, així que durant el partit ens va tocar passar una mica de fred. Dels 5 que anavem, la que sabia més de beisbol era jo, així que ja us podeu imaginar quina idea debien tenir els altres perquè jo l'únic que se de beisbol és el que vaig llegir a la Wikipedia dos dies abans d'anar al partit, que per cert està super liat, i sinó comprove-ho vatros mateixos, jaja.

Després d'una hora de partit vaig començar a entendre la cosa, que al final no te més secret que batejar la pilota i aconseguir correr les 4 bases sense que t'eliminen. Es fan 9 canvis de camp, és a dir, 9 vegades bateja un equip i 9 un alre. Al final de les 9 parts, l'equip que hagi aconseguit correr les bases més vegades guanya. Lo pitjor del beisbol és que no es pot empatar mai, així que com els dos equips van arribar al novè temps en 3 punts van tenir que jugar-ne un parell més, fins que al final van desempaar i els Cubs van acabar perdent. El partit va durar 3 hores!!!!!!!!!!!

Una de les coses més curioses va ser l'afició. Aquí tothom viu el besibol en molta intensitat i el camp estava ple del tot, i això que era bastant gran, eh?? Durant tot el game no van parar de passar venedors ambulants, que si cerveses, coca-coles, cacauets, frankfurts, ... Si fins i tot passava un fotografo, que si volies et feia una foto i te la venia "por el módico precio de 15 dólares". Si claro!!!!!!!!!! Per este preu ja mos vam fer natros les fotos, jaja.

dimecres, d’abril 14, 2010

Tornado and Lock down drill

Aquesta setmana ha estat una setmana de simulacres. Dilluns estava a classe i de cop va començar a sonar una alarma super rara. Era com un piiiiip-piiip super fort. Primer em vaig quedar com bloquejada sense saber ben bé que passava o que havia de fer. Tots els xiquets se'm van quedar mirant com preguntant: "que fem??", així que en uns segongs em va tocar reaccionar. El problema era que es fan simulacres per tantes coses que no sabia a quin exactament corresponia l'alarma, jaja. Al final vaig optar per l'opció més senzilla, és a dir, asomar-me al passadís a veure que feia la profe d'enfrente i copiar-la. Vaig veure que ella estava posant als xiquets en fila, així que jo vaig fer el mateix. Després els va treure al passadís, així que jo detràs. De cop em vaig inspirar i vaig arribar a la conclusió que debia ser un simulacre de tornado, així que vaig posar a tots els críos sentats al pasillo de cara a la paret, en les cames creuades i el cap baixat. Tot el cole es va quedar en silenci, en tots els xiquets al passillo en esta posició tan rara. Mentre esperàvem a que diguessin que s'havia acabat el simulacre vaig mirar cap als críos i llavors me'n vaig donar compte que havia començat el bon temps, perquè a la meitat dels críos se'ls veia mig cul o tota la roba interior, jaja.

Avui em fet el segon simulacre de la setmana, aquesta vegada ha estat un "LOCK DOWN DRILL", que se sol fer quan hi ha algún perill pels voltants de l'escola, com un robatori, algún xungo al que persegueix la poli o alguna cosa així. T'enteres de que hi ha un simulacre perquè de cop diuen per megafonia "profes i personal, simulacre de tancada". I llavors has de fer que els críos s'asenten al terra contra la paret on hi ha la porta d'entrada a classe, en les llums apagades i tots ben calladets. Així si a algú se li passa pel cap entrar al cole en una pistola, se pensen que no hi ha ningú a classe. Que jo me pregunto, i que passa si el dolent està pel carrer i s'asoma a alguna de les finestres??? Però bueno, coses americanes. Ens em estat tots callats mirant-mos les cares durant uns 10 minuts, fins que han dit per megafonia que tot estava bé i podiem tornar a treballar. Clarooooooooo, com si fos tan fàcil que després d'aixó 19 xiquets de 9 anys se tornen a concentrar com si res. Hem tingut que estar com uns altres 10 minuts parlant sobre els simulacres i perquè es fan fins que s'han quedat tranquils.

I així ha passat un altre dia i ja em arribat a dijous... Que vagi bé el que queda de setmana!!!

Besitos