La nostra primera parada va ser la bodega Roberto Moldavi, una de les més grans que vam visitar. La masia on estava la bodega era enorme i els jardins amb tauletes i banquets una passada. Tots els voltants de la casa i els jardins eren vinyes i més vinyes. Vaya fortuna que tenen per n'estes terres!!!!!!!!!!!! Quan vam entrar a la sala de tasts, hi havia un negret molt simpàtic que ens va recomanar quins eren els millor vins que feien, i que valia la pena provar. A mi no m'agrada massa el vi, així que vam decidir pagar 20 dólars entre tots i ens van donar a provar quatre varietats de vins diferents. Jo en un glopet de cada ja en vaig tindre més que suficient, la veritat. Els dos vins negres eren massa forts i tenien mig gust de vinagre. Els blancs eren més dolcets i afruitats, així que sentaven millor. Per un moment, semblava que estessim en una peli o en la sèrie esta que fan ara per la 1, me penso que se diu Gran Reserva.
Quan vam acabar de tastar els vins d'esta bodega, vam continuar la ruta i vam fer cap a una bodega que es deia Peju. La masia era igual d'impresionant que l'altra, l'únic que esta tenia el jardí ple de fonts i estàtues molt gracioses. Quan vam entrar, una xica ens va donar la benvinguda i ens va apuntar a una llista per passar a fer la cata de vins. En 10 minuts i després de demanar-nos el DNI per verificar que erem majors de 21 anys, vam passar a la zona de tast en un grupet d'unes 7 persones. Allí hi havia un senyor bastant graciós que anava introduint cadascun dels vins que provàvem. Jo calculo que en vam tastar uns 7 de diferents. El més curiós era que per cada vi el senyor tenia una història, i fins i tot va arribar a cantar un rap i fer una poesia. Preu final de tot l'espectacle: 10 dólars.
.jpg)
Després de la segona bodega, vam decidir parar a dinar i en acabar vam continuar la nostra ruta peculiar cap a una nova bodega, Honig. Sens dubte aquesta va ser la millor de les tres. Era un bodega molt més petita que les altres i tenia un aire super familiar. Quan vam arribar, dos xics joves super agradables ens van donar la benvinguda i ens van oferir catar alguns dels seus vins. Com no hi havia ningú, van estar tot el rato per natros. Ens vam sentar tots a una de les tauletes del jardí, rodejats de vinyes per totes bandes, i ens van oferir varios vins mentre parlàvem. Vam tindre una conversa super agradable i d'allò més variada, sobre vins, cervesa, festes, cultures diferents, ... Fins i tot ens van donar consells per quan anem a Washington i ens van passar els seus emails per si necessitem alguna cosa. En la tonteria, vam estar allí gairebé 2 hores!!!! Una experiència única i irrepetible, la veritat. I per a colmo, ens van donar a provar uns 8 vins diferents i només ens van fer pagar 10 dólars!
Això d'anar de cata de vins és super entretingut, encara que has d'anar en cuidado perquè sinó al final del dia pots acabar ben perjudicat. Sort que a mi els vins no em van, perqué sinó... jaja.
El nostre viatje continua per Las Vegas, on estem ara mateix, així que en la pròxima entrada us contaré cosetes sobre la ciutat del pecat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada