Monument Valley i Grand Canyon

Fa ja 15 dies que estem de viatge per la costa oest dels EUA i cada dis descobrim coses noves i més increibles que les anteriors. Després de passar 3 dies de relax i festa a Las Vegas, vam marxar cap al Grand Canyon del Colorado que, per cert, no està a l'estat de Colorado sinó al de Nebrasca. Una cosa que encara no he entés gaire bé, la veritat, però que tampoc me trau la son, sobretot després de saber que la Universitat de Miami està a Ohio o que la Universitat de Phoenix està a Los Angeles. Estos americans no tenen massa gràcia posant nom a les coses, no?? jaja.

Bueno, abans d'anar cap al Grand Canyon, vam decidir fer una parada a una zona a mig camí entre Las Vegas i el Canyon que es diu Monument Valley, i que es una espècie de desert amb muntanyes erosionades on viuen els indios Navajos. També és un lloc famós perquè s'ha utilizat com a escenari de diverses pel.lícules de l'oest, sobretot les produides per John Ford. De fet, un dels punts que et trobes mentre recorres la zona es diu John Ford, perquè es veu que era el punt de grabació preferit del director. Quan vam arribar al parc natural ens van donar un mapa amb una ruta escènica que podiem seguir per veure'l millor. Una ruta que, per cert, estava sense esfaltar per conservar la bellesa natural de la zona. El recorregut, de no més de 30 km, va valer molt la pena. Mentre anàvem pel camí de pedres, no es veia res més que kilómetres i kilómetres d'arena (d'un color exageradament rojenc, per cert) i de tant en quant algunes muntanyes erosionades pel pas del temps que tenien formes super curioses. A més a més, feia una calor que no et deixava gairebé ni respirar i una espècie de ventet que et deixava el cabell ple de terra. Mentre recorriem el camí, tenies la sensació que en qualsevol moment et sortirien un munt d'indis amb cavalls i fletxes de detràs d'alguna de les muntanyes. Durant alguns punts de la ruta, hi havia indios amb paradetes on venien collarets, pulseres, arracades,... tots fets a mà per ells mateixos i amb pedres que hi havia per la zona. Una de les xiques que estava en una de les parades, molt simpàtica per cert, em va explicar que li costava entre 4 i 6 hores pulir cadascuna de les pedres, que havia de buscar, posar al forn, limpiar i donar-los-hi forma. També em va confirmar que els Navajos encara continuaven vivint a la zona, la majoria en caravanes que anàvem movent de lloc en funció de l'època de l'any. És increíble pensar que pugui haver gent vivint en una zona tant àrida i seca com aquesta, la veritat. Aquí us deixo algunes fotos perquè us en feu una idea.



Després de fer nit a un hotel dirigit per indis, vam posar camí al Grand Canyon, que quedava a unes 3 hores d'on estàvem. Les expectatives eren molt grans, ja que el Grand Canyon es considera una de les 7 maravilles del món, i la veritat és que el lloc no va decepcionar. El parc és molt bonic i enorme, però el que més impressiona és veure el canyó. La sensació que tens quan aparques el cotxe i et dirigeixes cap al canyó es indescriptible. El parc està situat dalt una muntanya i quan arribes al canyó de cop la muntaya s'acaba i, en lloc seu, hi ha un forat increible, de kilómetres de profunditat i per on passa el riu Colorado. És difícil d'entendre com pot ser que una muntanya tant gran s'hagi arribat a erosionar fins al punt de crear aquest super forat, de diverses profunditats i colors. Ens vam quedar explorant el canyó fins la posta de sol, que vista des d'allí ens va deixar meravellats, la veritat- No vaig parar de fer fotos a banda y banda, encara que cap d'elles reflexa la inmensitat del Grand Canyon. Aquí us les deixo.



Després de gaudir d'aquestes dues meravelles de la naturalesa, la pròxima parada ens portarà a Los Angeles i Hollywood, així que esteu atents per a propers comentaris sobre la ciutat del cine i les estrelles.