Ahir, després de mesos de treball, va ser l'últim dia de cole. En principi, ens haviem de passar tot el dia fora jugant a jocs, però al final va acabar plovent, així que els jocs es van anul.lar.
Pel matí, els vaig donar cartulines i colors, i els vaig dir que escriguessin una postal de gràcies per algú del cole. Vaig rebre moltes postals, totes super xules. Una xiqueta em va escriure que havia sigut un any increible i que era la millor profe de totes, una altra em va dir que em trobaria molt a faltar i que a veure si ens vèiem a l'estiu, i fins i tot un dels xiquets més tremendos em va donar les gràcies per haver-li ensenyat a ser respetuós i haver-me preocupat per ell. La veritat és que casi ploro quan les vaig llegir, però al final vaig aguantar.
Després a les 10 vam anar totes les classes de quart a jugar "crabball" al gimnàs. Un joc que consisteix en caminar com si fossis un cranc i fer gols a l'altre equip, bàsicament. La veritat és que vam xalar molt i vaig fer 2 gols i tot!!!!!!!!!!!! Això si, avui les mans em fan un mal de tant apoiar-les al terra, jaja. Quan vam tornar a classe vam estar limpiant una miqueta, per deixar-ho tot ordenat i, a l'hora de dinar, vaig invitar tots els xiquets a portar-se el dinar a classe i vam menjar tots junts. Alguns van portar suc, i patates, i xuxes, i galetes, etc. Així que vam fer una espècie de festa de despedida.
Per la tarde vam acabar fent dos equips i jugant al penjat, fent servir frases en comptes de paraules. I sense gairebé donar-nos compte se'ns va fer hora de recollir i prepara-nos per marxar. Gairebé tots els críos s'abraçàven a mi i em deien que els feia pena marxar, i que em trobarien molt a faltar. Però jo allí aguantant les llàgrimes. Fins que de cop em vaig girar i vaig veure la para (una auxiliar que m'ha estat ajudant tot l'any) plorant. Llavors va ser quan ja no vaig aguantar més i em van caure 4 llàgrimetes.
La veritat es que feia molta pena veure com els xiquets marxàven i, sobretot, el fet de pensar que ja no els tornaria a veure mai més. Ha estat un any increíble, on he aprés moltes coses i on he compartit molt en estos 12 xiquets i 7 xiquetes. Potser no han estat els millors estudiants del món en quant a nivell, però si que han sigut els millors per mi.
I mira si els trobo a faltar, que avui he ensomiat en ells!!!!!!!!! Molt fort.
PS: Demà marxo ja cap a Los Angeles (L.A.)!! Així que la meva pròxima entrada serà desde l'altra punta del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada